Búsqueda por Autor o Título del Libro

sábado, 22 de noviembre de 2014

La Cama de Huesos

Portada libro La Cama de HuesosEs una novela correcta pero no tiene nada de extraordinaria, voy leyendo la saga Scarpetta porque me sabe mal dejarla a medias pero es un poco más de lo mismo.
El libro tiene una mejora de calidad respecto a los otros libros y parece que vuelve por el camino de las primeras novelas.
En esta ocasión la doctora Scarpetta tiene problemas por todos los lados, me atrevería a decir que es la protagonista total del libro, los demás protagonistas (los secundarios) tienen poco protagonismo.
La relación que tiene nuestra protagonista con sus más allegados es de compañerismo, de amistad cosa que da mucho juego como en las primeras novelas.
Lo que se me empieza hacer un poco pesado es que tanto Marino como Benton no están evolucionando mucho por no decir que se han estancado.
En general todo empieza a ser un poco más de lo mismo, como CSI que lo alargan por alargar porque siempre es más de lo mismo.
La sensación que he tenido es que se ha entretenido en describir cosas que tampoco hacen falta, con una breve descripción ya seria suficiente pero creo que lo hace para alargar el contenido del libro. El argumento o la trama la he encontrado un poco flojucha, algunas cosas no me han quedado claras.
En resumen, un libro más de la doctora Scarpetta.

És una novel·la correcta però no té res d'extraordinària, vaig llegint la saga Scarpetta perquè em sap greu deixar-la a mig fer però és una mica més del mateix. 
El llibre té una millora de qualitat respecte als altres llibres i sembla que torna pel camí de les primeres novel·les.
En aquesta ocasió la doctora Scarpetta té problemes per tots els costats, m'atreviria a dir que és la protagonista total del llibre, els altres protagonistes (els secundaris) tenen poc protagonisme. 
La relació que té la nostra protagonista amb els seus éssers més pròxims és de companyonia, d'amistat cosa que dóna molt joc com en les primeres novel·les. 
El que se'm comença fer una mica pesat és que tant Marino com Benton no estan evolucionant molt per no dir que s'han estancat. 
En general tot comença a ser una mica més del mateix, com CSI que ho allarguen per allargar perquè sempre és més del mateix.
La sensació que he tingut és que s'ha entretingut a descriure coses que tampoc fan falta, amb una breu descripció ja seria suficient però crec que ho fa per allargar el contingut del llibre. L'argument o la trama l'he trobat una mica fluixeta, algunes coses no m'han quedat clares. 
En resum, un llibre més de la doctora Scarpetta.

LA CAMA DE HUESOS
Patricia Cornwell
  • Nº de páginas: 496 págs.
  • Editorial: RBA LIBROS
  • Lengua: CASTELLANO
  • Encuadernación: Tapa blanda
  • ISBN: 9788490065990
  • Año edicón: 2013
  • Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 8 de noviembre de 2014

Intemperie

Portada libro IntemperieAntes de empezar a leerlo era un poco escéptico, la razón no la sé muy bien, pero al poco tiempo me enganchó. Es una novela sin alardes ni grandes pretensiones, es decir, no es "una superproducción de Hollywood" es más bien una novela sencilla pero muy bien escrita. Una de las cosas que me ha gustado es que es directa y esto se puede comprobar en la omisión de lugares, nombres y tiempo con lo que se consigue que el lector se centre en lo que ocurre. Las cosas que ocurren en el transcurso de la historia son producidas por los mismos protagonistas haciendo, también, que el lector se centre en lo que importa.
El paisaje mortecino descrito transmite una sensación de agobio y claustrofobia tremenda pese a ser un espacio abierto.
Es un libro lineal, no hay ningún retroceso al pasado, pero sí que es cierto que las posibles respuestas a las preguntas que nos hagamos o que se hagan los protagonistas se encuentran más adelante. Bien es cierto que nos damos cuenta que el pasado es la llave y la clave de todo.
Una de las cosas que me ha sorprendido es el vocabulario. Supongo que al ser de ciudad es normal que me haya encontrado bastantes palabras que no sabía lo que querían decir y es que hay palabras sobre de la trashumancia y del campo.
En resumen, es una novela que vale mucho la pena que habla de la supervivencia dónde podemos observar la dureza de la vida por la que pasan nuestros protagonistas, sobre todo uno de ellos.

Abans de començar a llegir-ho era una mica escèptic, la raó no la sé molt bé, però al cap de poc temps em va enganxar. És una novel·la sense parenceries ni grans pretensions, és a dir, no és "una superproducció de Hollywood" és més aviat una novel·la senzilla però molt bé escrita. Una de les coses que m'ha agradat és que és directa i això es pot comprovar en l'omissió de llocs, noms i temps amb el que s'aconsegueix que el lector se centri en el que ocorre. Les coses que ocorren en el transcurs de la història són produïdes pels mateixos protagonistes fent, també, que el lector se centri en el que importa.
El paisatge somort descrit transmet una sensació d'aclaparament i claustrofòbia tremend malgrat ser un espai obert.
És un llibre lineal, no hi ha cap reculada al passat, però sí que és cert que les possibles respostes a les preguntes que ens fem o que es facin els protagonistes es troben més endavant. Si bé és cert que ens adonem que el passat és la clau de tot.
Una de les coses que m'ha sorprès és el vocabulari. Suposo que al ser de ciutat és normal que m'hagi trobat bastants paraules que no sabia el que volien dir i és que hi ha paraules pròpies de la transhumància i del camp.
En resum, és una novel·la que val molt la pena que parla de la supervivència on podem observar la duresa de la vida per la qual passen els nostres protagonistes, sobretot un d'ells.

INTEMPERIE
Jesús Carrasco
Nº de páginas: 224 págs.
Editorial: SEIX BARRAL
Lengua: CASTELLANO
ISBN: 9788432214721
Año edicón: 2013
Plaza de edición: BARCELONA