Búsqueda por Autor o Título del Libro

sábado, 20 de diciembre de 2014

El Abuelo que saltó por la Ventana y se largó

Portada libro El Abuelo que saltó por la ventana y se largóMe lo he pasado bien, pero que muy bien, no he parado de reírme en toda la novela (bueno creo que he exagerado un poco), ha habido momentos en que me reía solo y en casa ponían cara de qué le pasa al chalado éste.
Es un libro ágil, ameno y sencillo. Para mí es de las novelas más divertidas que he leído, hay muchos gags que hacen que no puedas dejar de leer y de reír.
Lo que más me ha gustado del libro es la capacidad que tiene el autor de enlazar toda la historia de tal manera que parece que sea cierta.
La novela la dividiría en dos partes (por decirlo de alguna manera:
La primera parte es desde que el abuelo se escapa y va conociendo a todos sus "colegas" de aventuras y luego estaría la segunda parte que es desde que empieza explicando la vida de sus padres (los padres del protagonista) continuando con sus idas y venidas a través de los diferentes países por los que pasa así como los diferentes dirigentes más importantes del siglo XX que va conociendo.
En resumen, es un libro muy divertido en que aparte de todo lo que le ocurre cuando se escapa, también recorreremos la historia del mundo desde la revolución rusa, pasando por como salva al general Franco, "inventa" la bomba atómica, como conoce a Harry Truman (y a los diferentes  presidentes americanos), hace enfadar a Stalin, es atrapado por los iraníes, se hace amigo de Mao (al salvar a su mujer)... Todo esto y más, muy bien enlazado todo en esta historia tan rocambolesca.

M'ho he passat bé, però que molt bé, no he parat de riure'm en tota la novel·la (bé crec que he exagerat una mica), hi ha hagut moments en què em reia sol i a casa posaven cara de què li passa al sonat aquest.
És un llibre àgil, amè i senzill. Per a mi és de les novel·les més divertides que he llegit, hi ha molts gags que fan que no puguis deixar de llegir i de riure.
El que més m'ha agradat del llibre és la capacitat que té l'autor d'enllaçar tota la història de tal manera que sembla que sigui certa.
La novel·la la dividiria en dues parts per dir-ho d'alguna manera:
La primera part és des que l'avi s'escapa i va coneixent a tots els seus "col·legues" d'aventures i després estaria la segona part que és des que comença explicant la vida dels seus pares (els pares del protagonista) continuant amb les seves anades i vingudes a través dels diferents països pels quals passa així com els diferents dirigents més importants del segle XX que va coneixent.
En resum, és un llibre molt divertit en què a part de tot el que li ocorre quan s'escapa, també recorrerem la història del món des de la revolució russa, passant per com salva al general Franco, "inventa" la bomba atòmica, com coneix a Harry Truman(i als diferents presidents americans), fa enfadar a Stalin, és atrapat pels iranians, es fa amic de Mao (al salvar la seva dona... Tot això i més, molt bé enllaçat tot en aquesta història tan rocambolesca.

EL ABUELO QUE SALTÓ POR LA VENTANA Y SE LARGÓ
Jonas Jonasson
  • Nº de páginas: 416 págs.
  • Editorial: SALAMANDRA (PUBLICACIONES Y EDICIONES SALAMANDRA, S.A.)
  • Lengua: CASTELLANO
  • Encuadernación: Tapa blanda
  • ISBN: 9788498384161
  • Año edicón: 2012

sábado, 6 de diciembre de 2014

Isla Desolación

Portada libro Isla Desolación
Quinto libro de la saga Aubrey-Maturin. Como en las anteriores novelas me lo he pasado en grande. Es un libro muy entretenido que te transporta de una manera "muy real" a lo que se explica en el libro, gracias a lo bien que lo explica el autor. Realmente da gusto leer una novela así.
El argumento de la novela está muy bien escrita y pensada.
Sin tener conocimientos sobre la armada inglesa ni de aquella época estos libros me ayudan a entender y aprender ciertas cosas.
En anteriores entradas he expresado que cuando Aubrey está en tierra se me hacía un poco pesado pero en esta ocasión me ha gustado más y reflexionando sobre ello me permite comprender la "parte terrestre" que podía tener un personaje como Jack en la armada inglesa.
Por lo que respecta a la "parte acuática" por decirlo de alguna manera, me ha resultado muy entretenida y apasionante sobre todo la persecución con el enemigo así como cuando empiezan a surgir problemas en el barco.
En cuanto a los personajes principales Maturin sigue demostrando que es el mejor médico que hay, es el número uno y por ello es querido por todos, lo mejor de todo es el interés que tiene por aprender y mejorar. En cuanto a Jack, otra vez más, demuestra que es un máquina delante de cualquier adversidad o problema tiene la sangre fría y la capacidad de liderazgo para solucionarlo.
En resumen, es una novela genial que como las anteriores os encantará.

Cinquè llibre de la saga Aubrey-Maturin. Com en les anteriors novel·les m'ho he passat en gran. 
És un llibre molt entretingut que et transporta d'una manera "molt real" al que s'explica en el llibre, gràcies a lo bé que ho explica l'autor. Realment dóna gust llegir una novel·la així. 
L'argument de la novel·la està molt bé escrita i pensada. 
Sense tenir coneixements sobre l'armada anglesa ni d'aquella època aquests llibres m'ajuden a entendre i aprendre certes coses. 
En anteriors entrades he expressat que quan Aubrey està en terra se'm feia una mica pesat però en aquesta ocasió m'ha agradat més i reflexionant sobre això em permet comprendre la "part terrestre" que podia tenir un personatge com Jack en l'armada anglesa. 
Pel que fa a la "part aquàtica" per dir-ho d'alguna manera, m'ha resultat molt entretinguda i apassionant sobretot la persecució amb l'enemic així com quan comencen a sorgir problemes en el vaixell. 
En quant als personatges principals Maturin segueix demostrant que és el millor metge que hi ha, és el número u i per això és volgut per tots, el millor de tot és l'interès que té per aprendre i millorar. 
En quant a Jack, una altra vegada més, demostra que és una màquina davant de qualsevol adversitat o problema té la sang freda i la capacitat de lideratge per solucionar-ho. 
En resum, és una novel·la genial que com les anteriors us encantarà.

ISLA DESOLACIÓN
Patrick O'Brian
  • Nº de páginas: 448 págs.
  • Editorial: EDHASA
  • Lengua: CASTELLANO
  • Encuadernación: Tapa blanda
  • ISBN: 9788435016476
  • Año edicón: 2000
  • Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 22 de noviembre de 2014

La Cama de Huesos

Portada libro La Cama de HuesosEs una novela correcta pero no tiene nada de extraordinaria, voy leyendo la saga Scarpetta porque me sabe mal dejarla a medias pero es un poco más de lo mismo.
El libro tiene una mejora de calidad respecto a los otros libros y parece que vuelve por el camino de las primeras novelas.
En esta ocasión la doctora Scarpetta tiene problemas por todos los lados, me atrevería a decir que es la protagonista total del libro, los demás protagonistas (los secundarios) tienen poco protagonismo.
La relación que tiene nuestra protagonista con sus más allegados es de compañerismo, de amistad cosa que da mucho juego como en las primeras novelas.
Lo que se me empieza hacer un poco pesado es que tanto Marino como Benton no están evolucionando mucho por no decir que se han estancado.
En general todo empieza a ser un poco más de lo mismo, como CSI que lo alargan por alargar porque siempre es más de lo mismo.
La sensación que he tenido es que se ha entretenido en describir cosas que tampoco hacen falta, con una breve descripción ya seria suficiente pero creo que lo hace para alargar el contenido del libro. El argumento o la trama la he encontrado un poco flojucha, algunas cosas no me han quedado claras.
En resumen, un libro más de la doctora Scarpetta.

És una novel·la correcta però no té res d'extraordinària, vaig llegint la saga Scarpetta perquè em sap greu deixar-la a mig fer però és una mica més del mateix. 
El llibre té una millora de qualitat respecte als altres llibres i sembla que torna pel camí de les primeres novel·les.
En aquesta ocasió la doctora Scarpetta té problemes per tots els costats, m'atreviria a dir que és la protagonista total del llibre, els altres protagonistes (els secundaris) tenen poc protagonisme. 
La relació que té la nostra protagonista amb els seus éssers més pròxims és de companyonia, d'amistat cosa que dóna molt joc com en les primeres novel·les. 
El que se'm comença fer una mica pesat és que tant Marino com Benton no estan evolucionant molt per no dir que s'han estancat. 
En general tot comença a ser una mica més del mateix, com CSI que ho allarguen per allargar perquè sempre és més del mateix.
La sensació que he tingut és que s'ha entretingut a descriure coses que tampoc fan falta, amb una breu descripció ja seria suficient però crec que ho fa per allargar el contingut del llibre. L'argument o la trama l'he trobat una mica fluixeta, algunes coses no m'han quedat clares. 
En resum, un llibre més de la doctora Scarpetta.

LA CAMA DE HUESOS
Patricia Cornwell
  • Nº de páginas: 496 págs.
  • Editorial: RBA LIBROS
  • Lengua: CASTELLANO
  • Encuadernación: Tapa blanda
  • ISBN: 9788490065990
  • Año edicón: 2013
  • Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 8 de noviembre de 2014

Intemperie

Portada libro IntemperieAntes de empezar a leerlo era un poco escéptico, la razón no la sé muy bien, pero al poco tiempo me enganchó. Es una novela sin alardes ni grandes pretensiones, es decir, no es "una superproducción de Hollywood" es más bien una novela sencilla pero muy bien escrita. Una de las cosas que me ha gustado es que es directa y esto se puede comprobar en la omisión de lugares, nombres y tiempo con lo que se consigue que el lector se centre en lo que ocurre. Las cosas que ocurren en el transcurso de la historia son producidas por los mismos protagonistas haciendo, también, que el lector se centre en lo que importa.
El paisaje mortecino descrito transmite una sensación de agobio y claustrofobia tremenda pese a ser un espacio abierto.
Es un libro lineal, no hay ningún retroceso al pasado, pero sí que es cierto que las posibles respuestas a las preguntas que nos hagamos o que se hagan los protagonistas se encuentran más adelante. Bien es cierto que nos damos cuenta que el pasado es la llave y la clave de todo.
Una de las cosas que me ha sorprendido es el vocabulario. Supongo que al ser de ciudad es normal que me haya encontrado bastantes palabras que no sabía lo que querían decir y es que hay palabras sobre de la trashumancia y del campo.
En resumen, es una novela que vale mucho la pena que habla de la supervivencia dónde podemos observar la dureza de la vida por la que pasan nuestros protagonistas, sobre todo uno de ellos.

Abans de començar a llegir-ho era una mica escèptic, la raó no la sé molt bé, però al cap de poc temps em va enganxar. És una novel·la sense parenceries ni grans pretensions, és a dir, no és "una superproducció de Hollywood" és més aviat una novel·la senzilla però molt bé escrita. Una de les coses que m'ha agradat és que és directa i això es pot comprovar en l'omissió de llocs, noms i temps amb el que s'aconsegueix que el lector se centri en el que ocorre. Les coses que ocorren en el transcurs de la història són produïdes pels mateixos protagonistes fent, també, que el lector se centri en el que importa.
El paisatge somort descrit transmet una sensació d'aclaparament i claustrofòbia tremend malgrat ser un espai obert.
És un llibre lineal, no hi ha cap reculada al passat, però sí que és cert que les possibles respostes a les preguntes que ens fem o que es facin els protagonistes es troben més endavant. Si bé és cert que ens adonem que el passat és la clau de tot.
Una de les coses que m'ha sorprès és el vocabulari. Suposo que al ser de ciutat és normal que m'hagi trobat bastants paraules que no sabia el que volien dir i és que hi ha paraules pròpies de la transhumància i del camp.
En resum, és una novel·la que val molt la pena que parla de la supervivència on podem observar la duresa de la vida per la qual passen els nostres protagonistes, sobretot un d'ells.

INTEMPERIE
Jesús Carrasco
Nº de páginas: 224 págs.
Editorial: SEIX BARRAL
Lengua: CASTELLANO
ISBN: 9788432214721
Año edicón: 2013
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 25 de octubre de 2014

Don Quijote de la Mancha

Portada libro Don Quijote de la ManchaCuando estudiaba en el instituto tuve que leer capítulos de este libro y me gustó mucho. 
Bastante tiempo después me he decidido leerlo y por fin lo he terminado, ya puedo decir que he leído el "Don Quijote de la Mancha".
Tal como esperaba es un libro que me ha encantado, me lo he pasado genial, es la mar de divertido. 
Realmente Don Quijote está como una cabra, vaya idas de olla que tenía el amigo. Pero sinceramente, no sé quien estaba más loco si Don Quijote o su escudero Sancho Panza porque aparte de seguirle el juego hay momentos en que se cree todo lo que le dice su amo.
Pese a ser una novela con muchas páginas y pudiendo llevar a la pereza de leerse el libro yo creo que vale y mucho la pena hacer el "esfuerzo" de leerlo porque una vez lo finalizas da una enorme satisfacción el haber leído el libro más importante o uno de los más importantes de la historia de la literatura (al menos para mí), sin olvidarse de que es muy divertido y entretenido.
Me es muy difícil dar una opinión original o simplemente dar una opinión de un libro del que se han dicho muchísimas cosas durante más de cuatro cientos años, por lo tanto solamente me queda decir que por poco que podáis intentarlo leer porque es genial, es una obra maestra.

Quan estudiava en l'institut vaig haver de llegir capítols d'aquest llibre i em va agradar molt.
Bastant temps després m'he decidit llegir-lo i per fi ho he acabat, ja puc dir que he llegit el "El Quixot de la Manxa".
Tal com esperava és un llibre que m'ha encantat, m'ho he passat genial, és la mar de divertit.
Realment el Quixot està com una cabra, quines anades d'olla que tenia l'amic. Però sincerament, no sé qui estava més boig si el Quixot o el seu escuder Sanxo Panxa perquè a part de seguir-li el joc hi ha moments en què es creu tot el que li diu el seu amo.
Malgrat que sigui una novel·la amb moltes pàgines i podent portar a la mandra de llegir-se el llibre jo crec que val i molt la pena fer “l'esforç" de llegir-lo perquè una vegada ho finalitzes dóna una enorme satisfacció el fet d'haver llegit el llibre més important o un dels més importants de la història de la literatura (almenys per a mi), sense oblidar-se que és molt divertit i entretingut.
M'és molt difícil donar una opinió original o simplement donar una opinió d'un llibre del qual s'han dit moltíssimes coses durant més de quatre cents anys,per tan solament em queda dir que per poc que pugueu intenteu-lo llegir perquè és genial, és una obra mestra.

DON QUIJOTE DE LA MANCHA (ED. DEL IV CENTENARIO) 
Miguel de Cervantes Saavedra
  • Nº de páginas: 1350 págs.
  • Editorial: ALFAGUARA
  • Lengua: CASTELLANO
  • Encuadernación: Tapa dura
  • ISBN: 9788420467283
  • Año edicón: 2004
  • Plaza de edición: MADRID

sábado, 11 de octubre de 2014

El Fin del Mundo y Un Despiadado País de las Maravillas

Portada libro El Fin del Mundo y Un Despiadado País de las MaravillasLo primero que me ha llamado la atención es el título, ya que me parece bastante curioso por no decir delirante. De hecho el libro me parece un poco surrealista pero he de decir que me ha gustado.
La novela se explica a través de dos historias paralelas que se desarrollan en escenarios sugerentes: un es "el fin del mundo", una ciudad amurallada (entiendo que puede ser el subconsciente del protagonista) y la otra, en una Tokio futurista llamada "Despiadado país de las maravillas" (entiendo que puede ser la consciencia del protagonista).
Al principio me ha costado un poco entender el libro y hasta que no han pasado unas cuantas páginas la novela no ha tenido mucha atracción hacia mí. Pero luego la cosa ha cambiado y me ha enganchado.
En general creo que es una novela bastante completa, en muchos sentidos, una trama bien pensada, menos surrealista (pero un poco sí) de lo que parece, con diálogos inteligentes, brillantes descripciones, y dos personajes principales que se complementan. La historia va haciendo su camino hasta tomar su forma completa, aunque hay cosas que no me acaban de quedar muy claras, pero así es Murakami. Lo que sí puedo decir es que pese que al principio cuesta un poco arrancar luego se convierte en una lectura bastante adictiva y sorprendente. También tengo muy claro que no es la mejor manera de iniciarse con Murakami, pero no deja de ser un buen libro. 

El primer que m'ha cridat l'atenció és el títol, ja que em sembla bastant curiós per no dir delirant. De fet el llibre em sembla una mica surrealista però haig de dir que m'ha agradat. 
La novel·la s'explica a través de dues històries paral·leles que es desenvolupen en escenaris suggeridors: un és "la fi del món", una ciutat emmurallada (entenc que pot ser el subconscient del protagonista) i l'altra, en una Tòquio futurista anomenada "Despietat país de les meravelles" (entenc que pot ser la consciència del protagonista). Al principi m'ha costat una mica entendre el llibre i fins que no han passat unes quantes pàgines la novel·la no ha tingut molta atracció cap a mi. Però després la cosa ha canviat i m'ha enganxat. En general crec que és una novel·la bastant completa, en molts sentits, una trama ben pensada, menys surrealista (però una mica sí) del que sembla, amb diàlegs intel·ligents, brillants descripcions, i dos personatges principals que es complementen. La història va fent el seu camí fins a prendre la seva forma completa, encara que hi ha coses que no m'acaben de quedar molt clares, però així és Murakami. El que sí que puc dir és que tot i que al principi costa una mica arrencar després es converteix en una lectura bastant addictiva i sorprenent. També tinc molt clar que no és la millor manera d'iniciar-se amb Murakami, però no deixa de ser un bon llibre.

EL FIN DEL MUNDO Y UN DESPIADADO PAÍS DE LAS MARAVILLAS
Haruki Murakami
  • Nº de páginas: 488 págs.
  • Editorial: TUSQUETS EDITORES
  • Lengua: CASTELLANO
  • ISBN: 9788483831915
  • Año edicón: 2009
  • Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 27 de septiembre de 2014

Bolsa para Dummies

Portada libro Bolsa para Dummies
Para empezar quisiera decir que no tengo ni idea de economía y los números no son lo mio. También he de decir, aunque parezca extraño, que cuando me decidí a leer este libro tenia claro que no iba a aplicar en la bolsa lo que se explica en este manual. Supongo que dicho esto, os preguntaréis porque carajo he leído este manual, pues la respuesta es muy fácil, lo que he prentendido es aprender y entender un poco como funciona la bolsa. Y creo que más o menos lo he conseguido, si más no, a partir de ahora algunas cosas al sentirlas seguro que me suenan.
Josef Ajram lo explica de una manera muy fácil y simple como funciona la bolsa según su experiencia. A partir de los aspectos teóricos también pone ejemplos prácticos que son fáciles de asimilar.Es un libro ágil y ameno siempre y cuando no te vayas a dedicar a ser un "trader", si por el contrario te vas a dedicar a ello, seguirá siendo un libro ágil y ameno pero al tomártelo en serio lo verás de otra manera. Me parece un libro muy interesante, tanto si te vas a dedicar a ello o no. 

Per començar voldria dir que no tinc ni idea d'economia i els nombres no són el meu. També haig de dir, encara que sembli estrany, que quan em vaig decidir a llegir aquest llibre tenia clar que no anava a aplicar en la borsa el que s'explica en aquest manual. Suposo que dit això, us preguntareu perquè carai he llegit aquest manual, doncs la resposta és molt fàcil, la qual cosa he pretès és aprendre i entendre una mica com funciona la borsa. I crec que més o menys ho he aconseguit, si més no, a partir d'ara algunes coses en sentir-les segur que em sonen.
Josef Ajram ho explica d'una manera molt fàcil i simple com funciona la borsa segons la seva experiència. A partir dels aspectes teòrics també posa exemples pràctics que són fàcils d'assimilar.És un llibre àgil i amè sempre que no et vagis a dedicar a ser un "trader", si per contra et vas a dedicar a això, seguirà sent un llibre àgil i amè però en prendre-t'ho de debò ho veuràs d'una altra manera. Em sembla un llibre molt interessant, tant si et vas a dedicar a això o no.      

BOLSA PARA DUMMIES
Josef Ajram
  • Nº de páginas: 256 págs.
  • Editorial: CEAC
  • Lengua: CASTELLANO
  • Encuadernación: Tapa blanda
  • ISBN: 9788432901379
  • Año edicón: 2013
  • Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 13 de septiembre de 2014

Pretoriano

Portada libro PretorianoOnceava entrega de la saga de Cato y Macro. He de decir que es una novela muy divertida y entretenida que me ha enganchado bastante. No sé el motivo pero me ha resultado muy interesante.
En esta ocasión el libro nos permite ver un poco (no sé si de manera ficticia o real) como era la vida en palacio y el poder que tenía la Guardia Pretoriana.
He leído que la vida en aquella Roma era difícil pero por lo que desprende esta historia es que la vida en palacio era muy complicada, llena de complots, traiciones, conspiraciones, etc.
La misión que han de cumplir es ordenada por Narciso, que por cierto, me da mucha rabia, no lo soporto. Y aunque nuestros amigos en un principio no están muy por la labor, la han de terminar aceptándola básicamente porque no tienen más remedio. 
Esta vez Cato y Macro tienen una tarea bastante difícil teniendo en cuenta que la misión que han de cumplir no es de esas misiones que están habituados hacer. Por si fuera poco tienen de tragar con una serie de personajes bastante desagradables por no decir rabiosos.
La trama sucede en Roma y está muy bien entretejida, de tal manera que mantiene en tensión al lector ya que van ocurriendo cosas inesperadas.
En resumen, es un libro fácil de leer, ágil, ameno, divertido, entretenido e interesante, creo que es de los mejores de la saga. 

Onzè lliurament de la saga de Cato i Macro. Haig de dir que és una novel·la molt divertida i entretinguda que m'ha enganxat bastant. No sé el motiu però m'ha resultat molt interessant.
En aquesta ocasió el llibre ens permet veure una mica (no sé si de manera fictícia o real) com era la vida a palau i el poder que tenia la Guàrdia Pretoriana.
He llegit que la vida en aquella Roma era difícil però pel que desprèn aquesta història és que la vida a palau era molt complicada, plena de complots, traïcions, conspiracions, etc.
La missió que han de complir és ordenada per Narcís, que per cert, em fa molta ràbia, no el suporto. I encara que els nostres amics al principi no estan molt per la labor, l'han d'acabar acceptant-la bàsicament perquè no tenen més remei.
Aquesta vegada Cato i Macro tenen una tasca bastant difícil tenint en compte que la missió que han de complir no és d'aquestes missions que estan habituats fer. Per si no fos poc, han d'empassar-se una sèrie de personatges bastant desagradables per no dir rabiosos.
La trama succeeix a Roma i està molt bé entreteixida, de tal manera que manté en tensió al lector, ja que van ocorrent coses inesperades.               
En resum, és un llibre fàcil de llegir, àgil, amè, divertit, entretingut i interessant, crec que és dels millors de la saga.

PRETORIANO
Simon Scarrow
Nº de páginas: 576 págs.
Editorial: EDHASA
Lengua: CASTELLANO
Encuadernación: Tapa dura
ISBN: 9788435062534
Año edicón: 2012

Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 30 de agosto de 2014

La Historia del Loco

portada libro La historia del locoMe ha resultado un libro muy entretenido e interesante. En primer lugar decir que me ha parecido una historia diferente de lo que estoy habituado a leer. Supongo que el contexto y los personajes han conseguido este hecho diferencial.
Por lo que respecta al contexto estamos hablando de un hospital psiquiátrico en el que el escritor nos describe y nos transmite el psiquiátrico como un lugar muy claustrofóbico causándole al lector una sensación de agobio considerable o al menos eso me ha ocurrido a mí.
Por lo que respecta a los personajes hay algunos que están muy definidos como serian los dos protagonistas, más la chica que se incorpora más tarde, y luego tenemos a los demás personajes secundarios o "muy secundarios" que van saliendo, que le dan a la novela ese toque maestro. De hecho, son esos personajes los que me han dado a pensar como seria en aquella época estar en un centro así, donde los locos se vuelven más locos y los que no los están como se despisten se vuelven locos.
El argumento del libro no tiene gran cosa, ya que se trata de un asesinato lo que desencadena toda la trama pero lo que lo hace diferente es el contexto, en el que lo anormal es lo normal y lo normal es lo anormal, con lo cual la manera de afrontar la situación ha de ser de una manera diferente de la manera habitual de hacer las cosas en un contexto "normal". Lo que me ha fastidiado del libro es que no queda claro o se sabe muy poco por no decir nada del asesino.
En resumen, es una novela muy entretenida que engancha. El autor la ha escrito de una manera ágil y amena, a demás de transmitir cierto grado de tensión.  

M'ha resultat un llibre molt entretingut i interessant. En primer lloc dir que m'ha semblat una història diferent del que estic habituat a llegir. Suposo que el context i els personatges han aconseguit aquest fet diferencial.
Pel que fa al context estem parlant d'un hospital psiquiàtric en el qual l'escriptor ens descriu i ens transmet el psiquiàtric com un lloc molt claustrofòbic causant-li al lector una sensació d'aclaparament considerable o almenys això m'ha ocorregut a mi.
Pel que fa als personatges hi ha alguns que estan molt definits com serien els dos protagonistes, més la noia que s'incorpora més tard, i després tenim als altres personatges secundaris o "molt secundaris" que van sortint, que li donen a la novel·la aquest toc mestre. De fet, són aquests personatges els que m'han donat a pensar com a seria en aquella època estar en un centre així, on els bojos es tornen més bojos i els que no ho estan com es despistin es tornen bojos.
L'argument del llibre no té gran cosa, ja que es tracta d'un assassinat el que desencadena tota la trama però el que ho fa diferent és el context, en el qual l'anormal és el normal i el normal és l'anormal, amb la qual cosa la manera d'afrontar la situació ha de ser d'una manera diferent de la manera habitual de fer les coses en un context "normal". El que m'ha fastiguejat del llibre és que no queda clar o se sap molt poc per no dir gens de l'assassí.
En resum, és una novel·la molt entretinguda que enganxa. L'autor l'ha escrit d'una manera àgil i amena, a altra de transmetre cert grau de tensió.

LA HISTORIA DEL LOCO
John Katzenbach
  • Nº de páginas: 544 págs.
  • Editorial: ZETA BOLSILLO
  • Lengua: CASTELLANO
  • Encuadernación: Tapa blanda bolsillo
  • ISBN: 9788496546240
  • Año edicón: 2005
  • Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 16 de agosto de 2014

El Mito de Júpiter

Portada libro El Mito de JúpiterDecimocuarta novela del gran Marco Didio Falco y puedo decir que me ha entretenido mucho, me lo he pasado en grande.
Siguiendo la anterior novela Falco sigue en Britania, mejor dicho, en Londinium y como no podía ser de otra manera detesta el clima, la comida, Londinium y Britania, vamos que se muere de ganas de volver a Roma.
La trama es divertida e interesante, la escritora se la trabajo muy bien. Hay dos hechos de esta historia, que no voy a contar, que me han sorprendido y especialmente uno de ellos que no me lo hubiera imaginado nunca. Como bien os podréis imaginar en la novela pasa de todo y como entenderéis no os lo voy a contar porqué es mejor que lo leáis por si solos/as.
Como en toda la novela de Falco siempre aparecen esas dosis de humor que hace que se te escape la risa ya sea cuando está en plena acción o cuando está más relajado. Ya sea sobre el ejercito, la hostelería, la familia,...
A parte de las dosis de humor que hay, aún hay una cosa que me encanta aún más y son las relaciones familiares, son geniales.
También como siempre la escritora nos hace un retrato aproximado, supongo que a veces más real que otras, de como eran las costumbres de sus gentes, de como vivían, de como eran sus ciudades, en este caso sobre los britanos o mejor dicho sobre Londinium y de sus habitantes.
A los seguidores de Falco el libro os va a encantar y a los que no habéis leído ninguna novela pues os podéis leer el libro perfectamente porqué son historias independientes, pero está claro que es mejor seguir el orden, ya que así todo se entiende mucho mejor y se pueden apreciar mejor los personajes.

Catorzena novel·la del gran Marco Didio Falco i puc dir que m'ha entretingut molt, m'ho he passat en gran. Seguint l'anterior novel·la Falco segueix a Britania, millor dit, en Londinium i com no podia ser d'una altra manera detesta el clima, el menjar, Londinium i Britania, vaja que es mor de ganes de tornar a Roma. La trama és divertida i interessant, l'escriptora l'ha treballat molt bé. Hi ha dos fets d'aquesta història, que no vaig a explicar, que m'han sorprès i especialment un d'ells que no m'ho hagués imaginat mai. Com bé us podreu imaginar en la novel·la passa de tot i com entendreu no us ho vaig a explicar perquè és millor que ho llegiu per si sols/es. Com en tota la novel·la de Falco sempre apareixen aquestes dosis d'humor que fa que se t'escapi el riure ja sigui quan està en plena acció o quan està més relaxat. Ja sigui sobre l'exercit, l'hostaleria, la família, ... A part de les dosis d'humor que hi ha, encara hi ha una cosa que m'encanta encara més i són les relacions familiars, són genials. També com sempre l'escriptora ens fa un retrat aproximat, suposo que de vegades més real que unes altres, de com eren els costums de les seves gents, de com vivien, de com eren les seves ciutats, en aquest cas sobre els britans o millor dit sobre Londinium i dels seus habitants. Als seguidors de Falco el llibre us va a encantar i als quals no heu llegit cap novel·la doncs us podeu llegir el llibre perfectament perquè són històries independents, però és clar que és millor seguir l'ordre, ja que així tot s'entén molt millor i es poden apreciar millor els personatges.

EL MITO DE JÚPITER
Lindsey Davis
  • Nº de páginas: 432 págs.
  • Editorial: EDHASA
  • Lengua: CASTELLANO
  • Encuadernación: Tapa blanda
  • ISBN: 9788435017343
  • Año edicón: 2006
  • Plaza de edición: BARCELONA

domingo, 3 de agosto de 2014

La Noche en que Frankenstein leyó el Quijote

Portada libro La Noche en que Frankenstein leyó el QuijoteEste libro está formado por una serie de relatos o artículos, no sé a ciencia cierta que son exactamente, sobre diferentes anécdotas o curiosidades de cómo la casualidad creó el destino de algunos de los libros más importantes de la historia de la literatura universal.
Cada capitulo relata algún hecho de la historia de un escritor o escritora.
Lo que más me ha gustado del libro es la manera tan genial, tan fácil, simple y amena que tiene Posteguillo para explicarnos el relato en concreto.
Me lo he pasado muy bien, es muy entretenido y me ha servido para aprender ciertas cosas que no tenia ni idea y que me han parecido asombrosas. Lo que demuestra que a veces el azar puede ser muy caprichoso, o al menos así me parece.
Se lee muy fácilmente y como todos los relatos son muy interesantes, a demás de ser cortos eso hace que quieras seguir leyendo y cuando te das cuenta el libro se ha acabado.
Es un libro que recomiendo mucho, ya veréis que no tiene desperdicio.  

Aquest llibre està format per una sèrie de relats o articles, no sé amb certesa que són exactament, sobre diferents anècdotes o curiositats de com la casualitat va crear la destinació d'alguns dels llibres més
importants de la història de la literatura universal.
Cada capítol relata algun fet de la història d'un escriptor o escriptora.
El que més m'ha agradat del llibre és la manera tan genial, tan fàcil, simple i amena que té Posteguillo per explicar-nos el relat en concret.
M'ho he passat molt bé, és molt entretingut i m'ha servit per aprendre certes coses que no tènia ni idea i que m'han semblat sorprenents. El que demostra que de vegades l'atzar pot ser molt
capritxós, o almenys així em sembla.
Es llegeix molt fàcilment i com tots els relats són molt interessants, a més de ser curts això fa
que vulguis seguir llegint i quan t'adones el llibre s'ha acabat.
És un llibre que recomano molt, ja veureu que no té desaprofitament.

LA NOCHE QUE FRANKENSTEIN LEYÓ EL QUIJOTE
Santiago Posteguillo
Nº de páginas: 240 págs. 
Editorial: PLANETA 
Lengua: CASTELLANO 
ISBN: 9788408009610 
Año edicón: 2012 
Plaza de edición: BARCELONA

domingo, 20 de julio de 2014

Doce Años de Esclavitud

Portada libro Doce Años de EsclavitudMenuda historia. Es muy conmovedora, trágica, dura y triste (el orden me da igual).
Es una novela donde se puede apreciar como funcionaba la esclavitud en los Estados Unidos o mejor dicho en el sur de  Estados Unidos.
Realmente los esclavos (que eran negros) lo pasaban muy mal, sobre todo si sus amos eran unos cabrones, si tenían suerte y sus amos eran buenos pues aún lo pasaban medio bien comparándolos con los otros, claro está, ya que no dejaban de ser esclavos.
Con el libro observamos como los negros eran tratados como animales, eran meras mercancías que se compraban o se vendían en función de sus habilidades o según las necesidades de sus amos. También se puede ver que el castigo físico hacia los negros esclavos estaba a la orden del día, según el amo que tuvieran cualquier excusa era buena para soltar unos cuantos latigazos.
Había sentido hablar un poco de la esclavitud de esa época pero nunca había leído de "primera mano" algo parecido y me ha resultado muy espeluznante. No sé si se puede comparar lo que sufrieron los judíos con los nazis y lo que sufrieron los esclavos negros, repito no sé si se puede comparar pero creo que igual que se recuerda la época nazi también deberíamos recordar la época de la esclavitud porque en el fondo los dos sufrieron mucho por ser lo que eran.
Creo que me he desviado un poco del libro pero bueno, de la novela quiero decir que me ha gustado mucho, que he aprendido un poco más sobre la esclavitud y que os recomiendo que leáis el libro, y luego ya puestos veáis la película, aunque supongo que cuando salga publicada esta entrada ya habréis hecho las dos cosas.

Quina història. És molt commovedora, tràgica, dura i trista (l'ordre m'és igual).
És una novel·la on es pot apreciar com funcionava l'esclavitud als Estats Units o millor dit en el sud d'Estats Units.
Realment els esclaus (que eren negres) ho passaven molt malament, sobretot si els seus amos eren uns cabrons, si tenien sort i els seus amos eren bons doncs encara ho passaven mitjanament bé comparant-los amb els altres, és clar, ja que no deixaven de ser esclaus.
Amb el llibre observem com els negres eren tractats com a animals, eren meres mercaderies que es compraven o es venien en funció de les seves habilitats o segons les necessitats dels seus amos. També es pot veure que el càstig físic cap als negres esclaus estava a l'ordre del dia, segons l'amo que tinguessin qualsevol excusa era bona per deixar anar unes quantes fuetades.
Havia sentit parlar una mica de l'esclavitud d'aquesta època però mai havia llegit de "primera mà" alguna cosa semblant i m'ha resultat molt esborronadora. No sé si es pot comparar el que van sofrir els jueus amb els nazis i el que van sofrir els esclaus negres, repeteixo no sé si es pot comparar però crec que igual que es recorda l'època nazi també hauríem de recordar l'època de l'esclavitud perquè en el fons els dos van sofrir molt per ser el que eren.
Crec que m'he desviat una mica del llibre però bé, de la novel·la vull dir que m'ha agradat molt, que he après una mica més sobre l'esclavitud i que us recomano que llegiu el llibre, i després ja posats vegeu la pel·lícula, encara que suposo que quan surti publicada aquesta entrada ja haureu fet les dues coses.

DOCE AÑOS DE ESCLAVITUD
Solomon Northup
  • Nº de páginas: 272 págs.
  • Editorial: DEBOLSILLO
  • Lengua: CASTELLANO
  • Encuadernación: Tapa blanda bolsillo
  • ISBN: 9788490329320
  • Año edicón: 2013

domingo, 6 de julio de 2014

Las Escalas de Levante

Portada libro Las Escalas de Levante
La novela me ha decepcionado un poco, creo que no es de lo mejor que ha escrito Maalouf. He tenido la impresión de que al libro le ha faltado sentimiento, no sé, me ha parecido frío teniendo en cuenta que la temática da para hacerlo más sentimental de tal manera que llegue a la alma.
Una de las cosas que me han gustado de la novela es que el narrador indica que la historia no le ha sucedido a él y que intentará explicarla lo mejor posible ya que la historia se cuenta a través de una entrevista que nuestro narrador le hace a Ossyane. O sea que tenemos dos narradores, el primero nos dice lo que le cuenta Ossyane pero la historia es explicada por Ossyane (nos cuenta su vida). Así, tenemos que el narrador principal sería el entrevistador y Ossyane el entrevistado.
El libro está dividido en jueves por la mañana, jueves por la tarde, viernes por la mañana, viernes por la tarde, sábado por la mañana, última noche y domingo. Es decir, esta división de capítulos es lo que dura más o menos la entrevista y a través de estos capítulos tenemos la posibilidad de ver la historia del Líbano desde finales del siglo XIX hasta más o menos hoy, el fin del imperio otomano, los problemas entre judíos y árabes, la Resistencia de cierta parte de Francia ante la ocupación nazi... Todo esto sin olvidarnos de la historia de amor entre una mujer judía y nuestro protagonista.
En resumen, es un libro que está bien pero que no mata, no es el mejor libro de Maalouf.

La novel·la m'ha decebut una mica, crec que no és del millor que ha escrit Maalouf. He tingut la impressió de què al llibre li ha faltat sentiment, no sé, m'ha semblat fred tenint en compte que la temàtica dóna per fer-ho més sentimental de tal manera que arribi a l'ànima.
Una de les coses que m'han agradat de la novel·la és que el narrador indica que la història no li ha succeït a ell i que intentarà explicar-la tan bé com sigui possible, ja que la història s'explica a través d'una entrevista que el nostre narrador li fa a Ossyane. O sigui que tenim dos narradors, el primer ens diu el que li explica Ossyane però la història és explicada per Ossyane (ens explica la seva vida). Així, tenim que el narrador principal seria l'entrevistador i Ossyane l'entrevistat.
El llibre està dividit en dijous al matí, dijous a la tarda, divendres al matí, divendres a la tarda, dissabte al matí, última nit i diumenge. És a dir, aquesta divisió de capítols és el que dura més o menys l'entrevista i a través d'aquests capítols tenim la possibilitat de veure la història del Líban des de finals del segle XIX fins a més o menys avui, la fi de l'imperi otomà, els problemes entre jueus i àrabs, la Resistència de certa part de França davant l'ocupació nazi... Tot això sense oblidar-nos de la història d'amor entre una dona jueva i el nostre protagonista.
En resum, és un llibre que està bé però que no mata, no és el millor llibre de Maalouf.

LAS ESCALAS DE LEVANTE
Amin Maalouf
  • Nº de páginas: 256 págs.
  • Editorial: ALIANZA EDITORIAL
  • Lengua: CASTELLANO
  • Encuadernación: Tapa blanda bolsillo
  • ISBN: 9788420656885
  • Año edicón: 2009
  • Plaza de edición: MADRID

domingo, 22 de junio de 2014

Lo Contrario de la Muerte

Portada libro Lo Contrario de la MuertePara ser sinceros esperaba mucho más de este libro. Supongo que "Gomorra" me gustó tanto que esperaba que esta novela seria parecida, pero no ha sido así.
El libro se lee muy rápido, en una hora y quince minutos me lo he leído, pues solamente tiene 112 páginas. Pese a lo que he dicho anteriormente es una novela que está bien pero no hay que engañarse hay libros que son más interesantes de leer.
Las dos historias que nos cuenta no dejan de ser dos historias muy trágicas en una tierra manchada con la sangre de muchos inocentes. Son dos historias cortas pero muy intensas que llegan a la alma.
Lo que sí queda claro es que Saviano sabe de lo que habla (o mejor dicho de lo que escribe).
Resumiendo, al ser un libro muy corto que en un momento se puede leer vale la pena leerlo (por su brevedad) pero como ya he dicho antes hay otros muchos libros más interesantes que éste.

Per ser sincers esperava molt més d'aquest llibre. Suposo que "Gomorra" em va agradar tant que esperava que aquesta novel·la fos semblant, però no ha estat així.
El llibre es llegeix molt ràpid, en una hora i quinze minuts m'ho he llegit, doncs solament té 112 pàgines. Malgrat el que he dit anteriorment és una novel·la que està bé però no cal enganyar-se hi ha llibres que són més interessants de llegir.
Les dues històries que ens explica no deixen de ser dues històries molt tràgiques en una terra tacada amb la sang de molts innocents. Són dues històries curtes però molt intenses que arriben a l'ànima.
El que sí que queda clar és que Saviano sap del que parla (o millor dit del que escriu).
Resumint, en ser un llibre molt curt que en un moment es pot llegir i que val la pena llegir-ho (per la seva brevetat) però com ja he dit abans hi ha molts altres llibres més interessants que aquest.

LO CONTRARIO DE LA MUERTE
Roberto Saviano
  • Nº de páginas: 112 págs.
  • Editorial: DEBATE
  • Lengua: CASTELLANO
  • Encuadernación: Tapa dura bolsillo
  • ISBN: 9788483068366
  • Año edicón: 2009
  • Plaza de edición: BARCELONA

domingo, 8 de junio de 2014

El Lector de Cadáveres

Portada libro El Lector de CadáveresPara empezar me gustaría decir que es una novela impresionante y que no me esperaba para nada que fuera tan bestial, creo que todo lo que diga (o escriba) no expresará lo maravillosa que es esta novela.
El libro está inspirado en el considerado como primer forense de la historia, cuyo nombre era (o es) Cí Song.
Creo que es una historia que puede llegar a emocionar a los lectores, a mí me ha pasado, siendo vibrante, cautivadora, intima, original y apasionante.
Es una historia no sólo apasionante, sino también, y lo que creo que es muy importante, absolutamente fiel a la realidad, al menos por lo que me he informado la refleja muy bien.
La novela es una especie de epopeya fascinante ambientada en la antigua y exótica China de la época de la dinastía Tsong.
La recreación del contexto es brutal, ya que está muy bien narrada tanto la parte social de la gente así como sus costumbres, la parte ceremonial, judicial, medica, los conflictos frontereros, sin olvidarnos de los diferentes inventos que se descubrieron en esa China, etc. Es decir, es muy fácil trasladarse mentalmente hacia esa época.
Por lo que respecta a Cí Song veréis que es un personaje maravilloso que despertará en todos vosotros/as mucha ternura, admiración, simpatía y todas las cosas buenas que se le puedan decir a una persona.
De la trama de la novela solamente diré que es absolutamente sublime. Me ha dejado con la boca abierta.
Para terminar, quiero deciros que es un libro que os recomiendo encarecidamente, que no os fallará y que ha de estar en el primer lugar de vuestra lista de libros a leer.      

Per començar m'agradaria dir que és una novel·la impressionant i que no m'esperava per res que fos tan bestial, crec que tot el que digui (o escrigui) no expressarà el meravellós que és aquesta novel·la.
El llibre està inspirat en el considerat com a primer forense de la història, el nom del qual era (o és) Cí Song.
Crec que és una història que pot arribar a emocionar als lectors, a mi m'ha passat, sent vibrant, captivadora, intima, original i apassionant.
És una història no només apassionant, sinó també, i el que crec que és molt important, absolutament fidel a la realitat, almenys pel que m'he informat la reflecteix molt bé.
La novel·la és una espècie d'epopeia fascinant ambientada en l'antiga i exòtica Xina de l'època de la dinastia Tsong.
La recreació del context és brutal, ja que està molt bé narrada tant la part social de la gent així com els seus costums, la parteix cerimonial, judicial, mèdica, els conflictes fronterers, sense oblidar-nos dels diferents invents que es van descobrir en aquesta Xina, etc. És a dir, és molt fàcil traslladar-se mentalment cap a aquesta època.
Pel que fa a Cí Song veureu que és un personatge meravellós que despertarà en tots vosaltres/as molta tendresa, admiració, simpatia i totes les coses bones que se li puguin dir a una persona.
De la trama de la novel·la solament diré que és absolutament sublim. M'ha deixat amb la boca oberta.Per acabar, vull dir-vos que és un llibre que us recomano encaridament, que no us fallarà i que ha d'estar en el primer lloc de la vostra llista de llibres a llegir.

EL LECTOR DE CADÁVERES
Antonio Garrido
Nº de páginas: 540 págs.
Editorial: ESPASA LIBROS, S.L.U.
Lengua: CASTELLANO
Encuadernación: Tapa dura
ISBN: 9788467037586
Año edicón: 2011
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 24 de mayo de 2014

Mi Vida Querida

Portada libro Mi vida queridaEste libro es una colección de relatos, historias, todas ellas muy cotidianas pero que sorprenden lo bien narradas que están, manteniendo en todo momento la atención del lector sorprendiéndonos con giros del destino que no dejan de ser convencionales pero que son diferentes aspectos de la vida misma. Son envolventes, ricos en matices dentro de la sencillez, de prosa directa, pero exquisita e inteligente. La sensación que me ha dado es que están tan bien escritas que parece que sea muy fácil hacer lo que ha hecho ella. 
Los relatos que nos cuenta la escritora son historias que nos podrían pasar a cualquiera de nosotros y creo que eso hace que nos podamos identificar con alguna de ellas.
Teniendo en cuenta que los relatos son cotidianos, los personajes también son cotidianos por lo que podrían ser cualquiera de las personas que nos rodean e incluso vernos reflejados nosotros mismos.
Lo que me ha gustado mucho es como a menudo los personajes principales pasan a ser secundarios, llegando incluso hasta desaparecer, como a veces pasa en la vida.

Aquest llibre és una col·lecció de relats, històries, totes elles molt quotidianes però que sorprenen el ben narrades que estan, mantenint en tot moment l'atenció del lector sorprenent-nos amb girs del destí que no deixen de ser convencionals però que són diferents aspectes de la vida mateixa. Són envolupats, rics en matisos dins de la senzillesa, de prosa directa, però exquisida i intel·ligent. La sensació que m'ha donat és que estan tan ben escrites que sembla que sigui molt fàcil fer el que ha fet ella.
Els relats que ens explica l'escriptora són històries que ens podrien passar a qualsevol de nosaltres
i crec que això fa que ens puguem identificar amb alguna d'elles.
Tenint en compte que els relats són quotidians, els personatges també són quotidians pel que podrien ser qualsevol de les persones que ens envolten i fins i tot veure'ns reflectits nosaltres mateixos.
El que m'ha agradat molt és com sovint els personatges principals passen a ser secundaris, arribant fins i tot fins a desaparèixer, com de vegades passa en la vida.

MI VIDA QUERIDA
Alice Munro
Nº de páginas: 336 págs. 
Editorial: LUMEN 
Lengua: CASTELLANO 
Encuadernación: Tapa blanda 
ISBN: 9788426421395 
Año edicón: 2013 
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 10 de mayo de 2014

Misery

Portada libro MiseryEs una novela genial. Es una lectura deliciosa (en el sentido de que está muy bien escrita, ya que hay momentos de mucha tensión) aunque puede llegar a ser obsesiva. Una vez te coge el libro ya no te suelta. Como he dicho anteriormente la novela está muy bien narrada, los diálogos son efectivos y contundentes y las situaciones te mantienen en vilo en todo momento.
Es una obra angustiosa, que te hace sudar de la tensión al leer. Engancha muchísimo siendo un libro muy bueno y rápido de leer.  Te deja queriendo más y más.
Es una historia que en un principio puede parecer un tanto "tpica", pero sólo por pocas páginas, ya que rápido te das cuenta que no por ser una historia que transcurre en un espacio físico pequeño no deja de ser interesante y atrayente, ya que te adentra hacia los horrores y pesadillas que esta viviendo el protagonista de una manera increíble por causa de una mente tan perversa como la que tiene su captora.
Lo que más me ha encantado es lo explicito de las descripciones de las torturas de Annie, ya que es simplemente increíble la tensión que crea, porque mientras leía tenia el corazón a mil por hora.
En resumen, adictivo, ameno y con una perversión típica de la manera de hacer de Stephen King, totalmente recomendable.

És una novel·la genial. És una lectura deliciosa (en el sentit que està molt ben escrita, ja que hi ha moments de molta tensió) encara que pot arribar a ser obsessiva. Una vegada t'agafa el llibre ja no et deixa  anar. Com he dit anteriorment la novel·la està molt ben narrada, els diàlegs són efectius i contundents i les situacions et mantenen en suspens en tot moment.
És una obra angoixant, que et fa suar de la tensió en llegir. Enganxa moltíssim sent un llibre molt bo i ràpid de
llegir. Et deixa volent més i més.
És una història que al principi pot semblar una miqueta "típica", però només per poques pàgines, ja que ràpid t'adones que no per ser una història que transcorre en un espai físic petit no deixa de ser interessant i atraient, ja que t'endinsa cap als horrors i malsons que aquesta vivint el protagonista d'una manera increïble per causa d'una ment tan perversa com la qual té la seva captora.
El que més m'ha encantat és l'explicit de les descripcions de les tortures d'Annie, ja que és simplement increïble la tensió que crea, perquè mentre llegia tenia el cor a mil per hora.
En resum, addictiu, amè i amb una perversió típica de la manera de fer d'Stephen King, totalment recomanable.

MISERY
Stephen King
Nº de páginas: 376 págs. 
Editorial: DEBOLSILLO 
Lengua: CASTELLANO 
Encuadernación: Tapa blanda bolsillo 
ISBN: 9788497595353 
Año edicón: 2003 
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 26 de abril de 2014

La Ladrona de Libros

Portada libro La Ladrona de LibrosQuizás lo que más me ha gustado del libro es el narrador, pues es nada más y nada menos que la Muerte, eso sí, es personal y humanizada.
La protagonista se hace muy entrañable y muy querida. Es un personaje en el que hay una evolución a lo largo del libro debido a todo lo que le pasa. Otro personaje que me acaba gustando es la "madre", la madre adoptiva.
Hay momentos del libro que son muy duros, que realmente son estremecedores pero también tiene momentos divertidos y también entrañables.
La sensación final que me ha dejado el libro es que no me ha aportado mucho, creo que el autor ha tirado por lo fácil, estructura sensiblera para captar público que hace que a la gente le parezca muy precioso y emotivo.
Pese a tratar el tema de la Segunda Guerra Mundial y el holocausto lo hace desde un punto de vista que me parece bastante original, el de los alemanes de a pie que se debaten entre pasar desapercibidos para el régimen nazi o hacer lo que creen que es justo a riesgo de jugarse la vida.
No es de los mejores libros que he leído pero tampoco es de los peores. Este libro no seria mi prioridad.

Potser el que més m'ha agradat del llibre és el narrador, ja que és ni més ni menys que la Mort, això sí, és personal i humanitzada.
La protagonista es fa molt entranyable i molt estimada. És un personatge en el qual hi ha una evolució al llarg del llibre a causa de tot el que li passa. Un altre personatge que m'acaba agradant és la "mare", la mare adoptiva.
Hi ha moments del llibre que són molt durs, que realment són escruixidors però també té moments divertits i també entranyables.
La sensació final que m'ha deixat el llibre és que no m'ha aportat molt, crec que l'autor ha tirat pel fàcil, estructura sensiblera per captar públic que fa que a la gent li sembli molt preciós i emotiu.
Malgrat tractar el tema de la Segona Guerra Mundial i l'holocaust ho fa des d'un punt de vista que em sembla bastant original, el dels alemanys del carrer que es debaten entre passar desapercebuts per al règim nazi o fer el que creuen que és just a risc de jugar-se la vida.
No és dels millors llibres que he llegit però tampoc és dels pitjors. Aquest llibre no seria la meva prioritat.

LA LADRONA DE LIBROS
Markus Zusak
Nº de páginas: 544 págs. 
Editorial: LUMEN 
Lengua: CASTELLANO 
Encuadernación: Tapa dura 
ISBN: 9788426416216 
Año edicón: 2014 
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 12 de abril de 2014

La Verdad Sobre el Caso Harry Quebert

Portada libro La verdad sobre el caso Harry QuebertHabía sentido hablar de este libro y las opiniones de éste eran muy buenas pero caramba, no me esperaba que fuera tan bueno, es fantástico.
Me parece una novela sensacional, es muy adictiva porque no deja de sorprenderte, cuando esperas que ocurra una cosa ocurre otra inesperada.
Es una lectura sencillamente deliciosa que hay que ir saboreándola todo lo que se pueda porque cuando se acaba fastidia mucho, ya que, quieres más y más.
El juego de tiempos que utiliza Dicker es muy bueno debido a que los utiliza y los enlaza de una manera magistral y ayuda mucho a entender la historia y también ayuda a conocer mejor los personajes. Y hablando de personajes, me parecen geniales, están muy bien elaborados, descritos y con unas personalidades muy bien definidas, como yo digo, son muy reales.
Lo que más me ha gustado del libro, y que ya he mencionado antes, es que la historia va de sorpresa en sorpresa, es que es increíble como la historia va dando giros inesperados que hacen que sigas leyendo, que mantengas la atención puesta en el libro.
Cuando he acabado de leer el libro me ha dado la sensación que desde siempre he conocido ese pueblo y a sus gentes, a los personajes que salen en el libro.
Es un libro que recomiendo encarecidamente.
 
Havia sentit parlar d'aquest llibre i les opinions d'aquest eren molt bones però carai, no m'esperava que fos tan bo, és fantàstic.
Em sembla una novel·la sensacional, és molt addictiva perquè no deixa de sorprendre't, quan esperes que ocorri una cosa ocorre una altra inesperada.
És una lectura senzillament deliciosa que cal anar assaborint-la tot el que es pugui perquè quan s'acaba fastigueja molt, ja que, vols més i més.
El joc de temps que utilitza Dicker és molt bona a causa que els utilitza i els enllaça d'una manera magistral i
ajuda molt a entendre la història i també ajuda a conèixer millor els personatges. I parlant de personatges, em semblen genials, estan molt ben elaborats, descrits i amb unes personalitats molt bé definides, com jo
dic, són molt reals.
El que més m'ha agradat del llibre, i que ja he esmentat abans, és que la història va de sorpresa en sorpresa, és que és increïble com la història va fent girs inesperats que fan que segueixis llegint, que mantinguis l'atenció posada en el llibre.
Quan he acabat de llegir el llibre m'ha donat la sensació que des de sempre he conegut aquest poble, a les seves gents i als personatges que surten en el llibre.
És un llibre que recomano encaridament.

LA VERDAD SOBRE EL CASO HARRY QUEBERT
Joël Dicker
Nº de páginas: 672 págs. 
Editorial: ALFAGUARA 
Lengua: CASTELLANO 
ISBN: 9788420414065 
Año edicón: 2013 
Plaza de edición: MADRID

sábado, 29 de marzo de 2014

La Gran Marcha

Portada libro La Gran MarchaEn primer lugar aprovecho para dar las gracias a una maravillosa persona como Juan Luis por haberme dejado este libro tan entretenido e interesante.
El contexto de esta novela nos sitúa en la Guerra de Secesión americana. El libro no se centra ni en los hechos militares, ni en las circunstancias políticas, económicas o sociales. El libro se centra en la condición humana y esto lo vemos a través de los diferentes personajes que aparecen en la historia.
Los personajes que aparecen son de lo más variopinto, desde los dos soldados rebeldes que se van cambiando de bando según les conviene, el médico Sartorius, la "blanca" Pearl hasta Stephen o Calvin sin olvidarnos del general Sherman pero cada uno de ellos tienen su interés por su manera de pensar y por su manera de ser, es decir, que nos permite conocerlos de tal manera que nos podemos identificar con ellos.
En la novela se puede observar como funcionaba el ejercito unionista des del punto de vista moral, organizativo, disciplinar así como la moral y los problemas del ejercito confederado. También se describe perfectamente el saqueo y la quema de las ciudades del sur por las que pasaba el ejercito de la Unión.
En general es una novela que te traslada genialmente a aquella época con un lenguaje simple, entretenido y con descripciones adecuadas.
No recuerdo haber leído un libro de la Guerra de Secesión y reconozco que me ha gustado mucho por como lo ha enfocado el autor. Me parece un libro muy interesante.

En primer lloc aprofito per donar les gràcies a una meravellosa persona com Juan Luis per haver-me deixat aquest llibre tan entretingut i interessant.
El context d'aquesta novel·la ens situa en la Guerra de Secessió americana. El llibre no es centra ni en els fets militars, ni en les circumstàncies polítiques, econòmiques o socials. El llibre se centra en la condició humana i això ho veiem a través dels diferents personatges que apareixen en la història.
Els personatges que apareixen són d'allò més variat, des dels dos soldats rebels que es van canviant de bàndol segons els convé, el metge Sartorius, la "blanca" Pearl fins a Stephen o Calvin sense oblidar-nos del general Sherman però cadascun d'ells tenen el seu interès per la seva manera de pensar i per la seva manera de ser, és a dir, que ens permet conèixer-los de tal manera que ens podem identificar amb ells.
En la novel·la es pot observar com funcionava l'exèrcit unionista des del punt de vista moral, organitzatiu, disciplinar així com la moral i els problemes de l'exèrcit confederat. També es descriu perfectament el saqueig i la crema de les ciutats del sud per les quals passava l'exèrcit de la Unió.
En general és una novel·la que et trasllada genialment a aquella època amb un llenguatge simple, entretingut i amb descripcions adequades.
No recordo haver llegit un llibre de la Guerra de Secessió i reconec que m'ha agradat molt per com ho ha enfocat l'autor. Em sembla un llibre molt interessant.

LA GRAN MARCHA
E. L. Doctorow
  • Nº de páginas: 384 págs.
  • Editorial: ROCABOLSILLO
  • Lengua: CASTELLANO
  • Encuadernación: Tapa blanda bolsillo
  • ISBN: 9788496940239
  • Año edicón: 2008
  • Plaza de edición: BARCELONA