Búsqueda por Autor o Título del Libro

sábado, 21 de diciembre de 2013

Los Años de Peregrinación del Chico sin Color

Portada libro Los años de peregrinación del chico sin colorMurakami nos vuelve a ofrecer su típica creación, es decir, un chico joven sin ninguna capacidad o cualidad especial, herido, con una visión introspectiva que nos muestra su mundo y el que le rodea.
En el mundo del personaje aparecen la inseguridad, la soledad, la sexualidad, los complejos que él tiene y los pensamientos positivos y negativos que le aparecen.
En la historia seguimos el viaje por el que transcurre la vida del protagonista condicionado por el hecho de no tener color hasta que llega a un punto de inflexión que le hace reaccionar y moverse.
Como siempre y para no variar la novela está escrita con gran maestría, con palabras hermosas, suaves, tranquilas, fluidas de tal manera que incita a leer de una manera calmada dónde las imágenes se suceden con armonía por la mente.
Como a veces me sucede y en este caso me ha pasado (el final me ha gustado), ya que acaba de una manera "inesperada", la pongo entre comillas porque el final no es inesperado, debido a que si queda una página ya sabes que el libro se va a acabar, pero por otra parte me hubiese gustado saber si el personaje conseguía aquello que se había propuesto. Es decir, que en cierta manera somos nosotros los que podemos decidir como queremos que acabe la historia, pero nos quedamos con las ganas de saber cual es el verdadero final del personaje.  
En resumen, es un libro que me ha encantado y que recomiendo leer. 

Murakami ens torna a oferir la seva típica creació, és a dir, un noi jove sense cap capacitat o qualitat especial, ferit, amb una visió introspectiva que ens mostra el seu món i el que li envolta.
Al món del personatge apareixen la inseguretat, la solitud, la sexualitat, els complexos que ell té i els pensaments positius i negatius que li apareixen.
En la història seguim el viatge pel qual transcorre la vida del protagonista condicionat pel fet de no tenir color fins que arriba a un punt d'inflexió que li fa reaccionar i moure's.
Com sempre i per no variar la novel·la està escrita amb gran mestratge, amb paraules belles, suaus, tranquil·les, fluïdes de tal manera que incita a llegir d'una manera calmada on les imatges se succeeixen amb harmonia per la ment.
Com de vegades em succeeix i en aquest cas m'ha passat (el final m'ha agradat), ja que acaba d'una manera "inesperada", la poso entre cometes perquè el final no és inesperat, a causa que si queda una pàgina, ja saps que el llibre es va a acabar, però d'altra banda m'hagués agradat saber si el personatge aconseguia allò que s'havia proposat. És a dir, que en certa manera som nosaltres els que podem decidir com volem que acabi la història, però ens quedem amb les ganes de saber com és el veritable final del personatge. En resum, és un llibre que m'ha encantat i que recomano llegir.

LOS AÑOS DE PEREGRINACIÓN DEL CHICO SIN COLOR
Haruki Murakami   
Nº de páginas: 320 págs. 
Editorial: TUSQUETS EDITORES 
Lengua: CASTELLANO 
Encuadernación: Tapa blanda 
ISBN: 9788483837443 
Año edicón: 2013 
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 7 de diciembre de 2013

Y las Montañas Hablaron

Es un libro que me ha decepcionado un poco, sinceramente esperaba un poco más. Los anteriores libros me engancharon y me emocionaron, en cambio éste ni me ha enganchado ni me ha emocionado mucho (algunos momentos sí que emocionan), no sé, le ha faltado algo.
En algunos momentos se me ha hecho un poco pesado aunque huelga decir que tiene momentos tristes o muy tristes que sí que incitan a la lectura.
Y eso la que el argumento de la novela está bien y para nada es lineal, ya que los acontecimientos que van sucediendo a lo largo de la historia son narrados por diferentes personajes de las diferentes generaciones de una misma familia (que en algún momento se entremezclan) pero como ya he mencionado anteriormente hay momentos que se hacen muy lentos además de no saber, a veces, quien está narrando la historia.
Otra vez más el autor nos muestra las penurias por las que han tenido que pasar la población de Afganistán a lo largo de los años debido a las invasiones de unos u otros, no sabiendo quien lo ha dejado peor, lo que sí que queda bien claro que ha sido el pueblo afgano el que ha perdido.
Si uno no ha leído ninguno de sus libros, le diría que se lea los otros que ha publicado anteriormente pues creo que son mucho mejores que éste. Si se han leído los otros, creo que éste puede decepcionar un poco, pero claro está que para gustos colores.  De todas maneras Hosseini es un escritor que me gusta mucho como escribe además de aprender algunas cosas sobre la historia de Afganistán.

És un llibre que m'ha decebut una mica, sincerament esperava una mica més. Els anteriors llibres em van enganxar i em van emocionar, en canvi aquest ni m'ha enganxat ni m'ha emocionat molt (alguns moments sí que emocionen), no sé, li ha faltat alguna cosa.
En alguns moments se m'ha fet una mica pesat encara que vaga dir que té moments tristos o molt tristos que sí que inciten a la lectura.
I això la que l'argument de la novel·la està bé i per res és lineal, ja que els esdeveniments que van succeint al llarg de la història són narrats per diferents personatges de les diferents generacions d'una mateixa família
(que en algun moment s'entremesclen) però com ja he esmentat anteriorment hi ha moments que es fan molt lents a més de no saber, de vegades, qui està narrant la història.
Una altra vegada més l'autor ens mostra les penúries per les quals han hagut de passar la població
d'Afganistan al llarg dels anys a causa de les invasions d'uns ouns altres, no sabent qui ho ha deixat pitjor, la qual cosa sí que queda ben clar que ha estat el poble afganès el que ha perdut.
Si un no ha llegit cap dels seus llibres, li diria que es llegeixi els altres que ha publicat anteriorment doncs crec que són molt millors que aquest. Si s'han llegit els altres, crec que aquest pot decebre una mica,però és clar que per a gustos colors. De tota manera Hosseini és un escriptor que m'agrada molt com escriu a més d'aprendre algunes cosessobre la història d'Afganistan.

Y LAS MONTAÑAS HABLARON 
Khaled Hosseini
Nº de páginas: 384 págs. 
Editorial: SALAMANDRA (PUBLICACIONES Y EDICIONES SALAMANDRA, S.A.) 
Lengua: CASTELLANO 
Encuadernación: Tapa blanda 
ISBN: 9788498385434 
Año edicón: 2013

sábado, 23 de noviembre de 2013

Dispara, Yo ya Estoy Muerto

Portada libro Dispara, yo ya estoy muertoEn general me ha gustado, pues, me lo he leído con ganas y no se me ha hecho pesado. El problema más grande de este libro es que es un calco de la novela de Ken Follet (en un contexto diferente) pero en una versión reducida en lugar de hacer una trilogía.
La historia, a mi pobre entender, está bien narrada y está bien enlazada con unos algunos personajes entrañables por no hablar de las dos familias y de su relación que me parece maravillosa. Pero si se hubiese explicado de una manera más original creo que la novela hubiese subido a otro nivel.
Esta novela me ha servido para situarme en la guerra entre los árabes palestinos y los judíos y creo que el libro refleja bien la situación entre los dos "bandos". Sobre este conflicto, con lo que se explica en la novela y con lo que se ve en la televisión me parece que será algo eterno pues siempre están igual y nunca se ponen de acuerdo, los puedo entender y no estoy de parte de nadie pero me parece que en este caso siempre gana Israel y los árabes palestinos como se despisten se van a quedar sin nada, por otra parte me parece mentira que los israelíes que han sufrido tanto y han padecido tantas muertes no sean capaces de poner paz y dejar de fundar asentamientos, no sé, supongo que hay muchas cosas que se me escapan.
Como os podréis imaginar en esta historia pasa absolutamente de todo ya que son muchas cosas las que ocurren.
Hay una cosa que me ha sucedido y es que al acabar el libro he tenido la sensación de que habían pasado muchos años, es como si hubiera envejecido (y no es por que el libro sea aburrido).
Es una novela que está bien pero antes recomendaría otras novelas. A no ser que estéis interesados en este conflicto.

En general m'ha agradat, doncs, m'ho he llegit amb ganes i no se m'ha fet pesat. El problema més gran d'aquest llibre és que és un calc de la novel·la de Ken Follet (en un context diferent) però en una versió reduïda en lloc de fer una trilogia.
La història, al meu pobre entendre, està ben narrada i està ben enllaçada amb uns alguns personatges entranyables per no parlar de les dues famílies i de la seva relació que em sembla meravellosa. Però si s'hagués explicat d'una manera més original crec que la novel·la hauria pujat a un altre nivell.
Aquesta novel·la m'ha servit per situar-me en la guerra entre els àrabs palestins i els jueus i crec que el llibre reflecteix bé la situació entre els dos "bàndols". Sobre aquest conflicte, amb el que s'explica en la novel·la i amb el que es veu en la televisió em sembla que serà alguna cosa eterna doncs sempre estan igual i mai es posen d'acord, els puc entendre i no estic de part de ningú però em sembla que en aquest cas sempre guanya Israel i els àrabs palestins com es despistin es quedaran sense res, d'altra banda em sembla mentida que els israelians que han sofert tant i han patit tantes morts no siguin capaces de posar pau i deixar de fundar assentaments, no sé, suposo que hi ha moltes coses que se m'escapen.
Com us podreu imaginar en aquesta història passa absolutament de tot, ja que són moltes coses les que ocorren.
Hi ha una cosa que m'ha succeït i és que en acabar el llibre he tingut la sensació de què havien passat molts anys, és com si hagués envellit (i no és perquè el llibre sigui avorrit).
És una novel·la que està ben però abans recomanaria altres novel·les. Tret que estigueu interessats en aquest conflicte.

DISPARA, YO YA ESTOY MUERTO
Julia Navarro
Nº de páginas: 912 págs.
Editorial: PLAZA & JANES EDITORES
Lengua: CASTELLANO
Encuadernación: Tapa blanda
ISBN: 9788401354694
Año edicón: 2013

sábado, 9 de noviembre de 2013

La Maldición de Cristo

Portada libro La Maldición de CristoAl empezar a leerlo me parecía un poco aburrido pero a medida que avanzaba me iba gustando más hasta que lo he finalizado y puedo decir que me lo he pasado muy bien, me ha entretenido hasta el punto que os lo recomiendo.
Cierto es que no es el libro más original del mundo, no obstante, la trama me ha gustado a pesar de que hay trozos un poco peliculeros pero bueno hasta en los mejores "bestsellers" hay fragmentos peliculeros.
La historia está bien unida dándole una "realidad" pese a ser una historia ficticia. En general los personajes están bien construidos incluso el personaje más irreal parece real. Este personaje tan "misterioso" me ha encantado, tan lleno de bondad, de dulzura, de carisma, de calma.... 
La manera de combinar los capítulos del presente con los del pasado ayudan a entender mejor la historia sumándole que éstos son cortos le dan mucha agilidad a la obra. Hablando de duración, al ser un libro corto no se hace pesado y el hecho de que las descripciones que se hacen a lo largo de la novela estén bien escritas y de manera clara resulta muy fácil para el lector meterse en el libro y pasar un buen rato.
También me ha gustado el final, no sé, me esperaba algo diferente pero en cierta manera creo que el final enlaza bien con la historia y tiene su sentido.
Creo que teniendo en cuenta que es un libro corto y si se tiene un poquito de paciencia vale la pena leerlo porque a medida que vas leyendo hay algo que no te deja que pares y a la que te das cuenta la novela se ha acabado.

En començar a llegir-ho em semblava una mica avorrit però a mesura que avançava m'anava agradant més fins que ho he finalitzat i puc dir que m'ho he passat molt bé, m'ha entretingut fins al punt que us ho recomano.
Cert és que no és el llibre més original del món, no obstant això, la trama m'ha agradat a pesar que hi ha trossos una mica de pel·lícula però bé fins i tot en els millors "bestsellers" hi ha fragments de pel·lícula.
La història està ben unida donant-li una "realitat" malgrat ser una història fictícia. En general els personatges
estan ben construïts, fins i tot, el personatge més irreal sembla real. Aquest personatge tan "misteriós" m'ha encantat, tan ple de bondat, de dolçor, de carisma, de calma....
La manera de combinar els capítols del present amb els del passat ajuden a entendre millor la història sumant-li que aquests són curts li donen molta agilitat a l'obra. Parlant de durada, en ser un llibre curt no es fa pesat i el fet que les descripcions que es fan al llarg de la novel·la estiguin ben escrites i de manera clara resulta molt fàcil per al lector ficar-se en el llibre i passar una bona estona.
També m'ha agradat el final, no sé, m'esperava alguna cosa diferent però en certa manera crec que el final enllaça bé amb la història i té el seu sentit.
Crec que tenint en compte que és un llibre curt i si es té una miqueta de paciència val la pena llegir-ho perquè a mesura que vas llegint hi ha alguna cosa que no et deixa que t'aturis i a la qual t'adones la novel·la
s'ha acabat.

LA MALDICIÓN DE CRISTO
JS Ortega
http://about.me/jsortega

sábado, 2 de noviembre de 2013

Circo Máximo

Portada libro Circo MáximoEsta es la segunda parte de la trilogía de Trajano, que comenzó con "Los asesinos del emperador" y me ha parecido magnifica, es de esas novelas que enganchan, que cuando las lees te olvidas de todo.
La mezcla que hace entre la realidad y la ficción es de gran maestro donde solamente lo que son entendidos en la materia sabrán distinguir lo real de lo ficticio. Teniendo en cuenta lo dicho, la fusión (realidad-ficción) que se produce a lo largo de las tramas (dentro de la historia principal) que se van desarrollando paralelamente a lo largo de la novela parecen reales, ya que el autor ha sabido aprovechar muy bien los vacíos históricos de esa época.
Hay situaciones en que el autor nos dice en qué lugar y en qué momento ocurre la escena ofreciéndonos una "visión peliculera" pero por escrito.
 En este libro podemos encontar una muy buena historia que para nada se hace pesada, mucha diversión, emoción, tensión, algunas batallas, unos personajes creíbles (algunos geniales y con mucha personalidad) y una trama con tramas paralelas.
En resumen, una novela que se ha de leer sí o sí.

Aquesta és la segona part de la trilogia de Trajà, que va començar amb "Els assassins de l'emperador" i m'ha semblat magnifica, és d'aquestes novel·les que enganxen, que quan les llegeixes t'oblides de tot.
La mescla que fa entre la realitat i la ficció és de gran mestre on solament el que són entesos en la matèria sabran distingir el real del fictici. Tenint en compte el que s'ha dit, la fusió (realitat-ficció) que es produeix al llarg de les trames (dins de la història principal) que es van desenvolupant paral·lelament al llarg de la novel·la semblen reals, ja que l'autor ha sabut aprofitar molt bé els buits històrics d'aquesta època.
Hi ha situacions en què l'autor ens diu en quin lloc i en quin moment ocorre l'escena oferint-nos una "visió peliculera" però per escrit.
En aquest llibre podem trobar una molt bona història que per res es fa pesada, molta diversió, emoció, tensió, algunes batalles, uns personatges creïbles (alguns genials i amb molta personalitat) i una trama amb trames paral·leles.
En resum, una novel·la que s'ha de llegir sí o sí.

CIRCO MÁXIMO
Santiago Posteguillo
Nº de páginas: 1200 págs. 
Editorial: PLANETA 
Lengua: ESPAÑOL 
Encuadernación: Tapa dura 
ISBN: 9788408117117 
Año edicón: 2013 
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 19 de octubre de 2013

Operación Mauricio

Portada libro Operación MauricioA nivel global la novela me ha gustado siendo ésta muy entretenida. En el inicio cuando Aubrey está en tierra las cosas que suceden son un poco aburridas (como ya dije en mis anteriores opiniones de esta "saga") luego cuando se alza a la mar la cosa cambia.
La historia que se cuenta en el libro es muy interesante, ya que explica cosas que desconocía. Estan muy bien las conversaciones que se producen entre los médicos sobre temas de medicina, también me gusta cuando comparan a los "jefes" que si éste es así que si el otro es de esta manera, etc. Las reflexiones o conversaciones que tienen los diferentes personajes creo que aportan algo más al libro.
En esta cuarta novela me ha dado la sensación que el doctor Maturin coge mucho más protagonismo, me atrevería a decir que más que Aubrey.
Yo no entiendo de marinas pero en este libro como en los otros me ayudan a entender un poco o mejor dicho, me permite sumergirme en este mundo y en este caso con la historia que se cuenta. Es genial ver todo lo relacionado con las jerarquías marineras.
Lo que no me ha gustado o lo que he hechado de menos es que en la narración de algunos combates creo que les ha faltado un poco de sentimiento, de crudeza como de vivirlo en primera persona.
Pero bueno es un libro que está muy bien, es entretenido y con acción. Ah, por cierto me gustan las muestras de amor de Aubrey con su mujer, ya que siendo muy bueno como marino esto le da un toque de "humano".      

Globalment la novel·la m'ha agradat sent aquesta molt entretinguda. En l'inici quan Aubrey està en terra les coses que succeeixen són una mica avorrides (com ja vaig dir en les meves anteriors opinions d'aquesta "saga") després quan s'alça a la mar la cosa canvia.
La història que s'explica en el llibre és molt interessant, ja que explica coses que desconeixia. Estan molt bé les converses que es produeixen  entre els metges sobre temes de medicina, també m'agrada quan comparen als "caps" que si aquest és així que si l'altre és d'aquesta manera, etc. Les reflexions o converses que tenen els diferents personatges crec que aporten una mica més al llibre.
En aquesta quarta novel·la m'ha donat la sensació que el doctor Maturin agafa molt més protagonisme, m'atreviria a dir que més que Aubrey.
Jo no entenc de marines però en aquest llibre com en els altres m'ajuden a entendre una mica o millor dit, em permet submergir-me en aquest món i en aquest cas amb la història que s'explica. És genial veure tot el relacionat amb les jerarquies marineres.
El que no m'ha agradat o el que he trobat a faltar és que en la narració d'alguns combats crec que els ha
faltat una mica de sentiment, de cruesa com de viure-ho en primera persona.
Però bé és un llibre que està molt bé, és entretingut i amb acció. Ah, per cert m'agraden les mostres d'amor d'Aubrey amb la seva dona, ja que sent molt bo com a marí això li dóna un toc de "humà".

OPERACION MAURICIO
Patrick O'Brian
Editorial: EDHASA 
Lengua: ESPAÑOL 
Encuadernación: Tapa blanda bolsillo 
ISBN: 9788435017848 
Año edicón: 2008 
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 5 de octubre de 2013

Las Mil y Una Noches (Vol.6)

Portada libro Las Mil y Una Noches (Vol.6)Último volumen de este clásico de la literatura universal. Me hace ilusión haber finalizado este título, ya que son libros que uno quiere leer pero siempre los acaba aplazando.
En el computo general "Las Mil y Una Noches" me parece un libro genial, divertido, suave, dulce y delicioso. Es entretenido, ya que las diferentes historias se suceden continuamente con lo que no se hace pesado. Es verdad que es un libro donde casi todo está idealizado pero permite sumergirse en aquella Arabia de la época, con sus califas, visires, princesas, mercaderes....
Creo que otro de los aspectos que también está idealizado es el Islam y si no lo está pues ese Islam me gusta bastante.
Las situaciones (o llamadle como queráis) que más me han gustado es cuando se describe la vida en el zoco, ya que, me da la impresión de tenía que ser muy concurrido, alegre, con gente de todos los lugares, todo hecho artesanalmente, no sé todo muy humano, vamos que aburrirse debía de ser difícil.
Resumiendo, es un título que vale la pena leerlo aunque sea solamente porque es un clásico.   

Últim volum d'aquest clàssic de la literatura universal. Em fa il·lusió haver finalitzat aquest títol, ja que són llibres que un vol llegir però sempre els acaba ajornant.
En general "Les Mil i Una Nits" em sembla un llibre genial, divertit, suau, dolç i deliciós. És entretingut, ja que les diferents històries se succeeixen contínuament amb el que no es fa pesat. És veritat que és un llibre on gairebé tot està idealitzat però permet submergir-se en aquella Aràbia de l'època, amb els seus califes, visirs, princeses, mercaders....
Crec que un altre dels aspectes que també està idealitzat és l'Islam i si no ho està doncs aquest Islam m'agrada bastant.
Les situacions (o digeu-li com vulgueu) que més m'han agradat és quan es descriu la vida en el soc, ja que, em fa l'efecte que havia de ser molt concorregut, alegre, amb gent de tots els llocs, tot fet artesanalment, no sé tot molt humà, vaja que avorrir-se devia ser difícil.
Resumint, és un títol que val la pena llegir-ho encara que sigui solament perquè és un clàssic. 

LAS MIL Y UNA NOCHES (VOL.VI)
Anónimo
Nº de páginas: 640 págs.
Encuadernación: Encuadernación en tela
Editoral: GALAXIA GUTENBERG
Lengua: ESPAÑOL
ISBN: 9788481095678

sábado, 21 de septiembre de 2013

Ángeles y Demonios

Portada libro Ángeles y DemoniosTenía a Dan Brown bastante abandonado (como podéis comprobar) y creo que ya era hora de volver a él.
El libro esta bastante bien, hay capítulos que enganchan mucho y otros que no tanto, es interesante, mezclando perfectamente la religión con la ciencia y tiene un ritmo bastante vertiginoso pero no siempre.
La novela está muy bien planificada pero las últimas 50/60 paginas a Brown se le va un poco la pinza, y se hace bastante pesado.
Por lo que respecta a los personajes no están muy desarrollados ya que los encuentro un poco superficiales, sus reacciones son previsibles, les falta sentimiento, no me han acabado de convencer.
Como he dado a entender antes hay capítulos que están muy bien y que te atrapan pero hay otros que son un poco densos aunque los capítulos sean cortos.
En general la historia me ha gustado y da que pensar, hay momentos del libro que dan un giro inesperado pero también ocurre lo contrario, es decir, que hay momentos que de antemano se sabe lo que va a pasar. Y lo que está claro o lo que se puede intuir es como puede acabar la historia, me hubiese gustado otro final, sobretodo con los protagonistas. Hay que decir que hay momentos de dramatismo que están bien.
 
Tenia a Dan Brown bastant abandonat (com podeu comprovar) i crec que ja era hora de tornar a ell.
El llibre està bastant bé, hi ha capítols que enganxen molt i uns  altres que no tant, és interessant, barrejant perfectament la religió amb la ciència i té un ritme bastant vertiginós però no sempre.
La novel·la està molt ben planificada però les últimes 50/60 pàgines a Brown se li'n va una mica la pinça, i es fa bastant pesat.
Pel que fa als personatges no estan molt desenvolupats, ja que els trobo una mica superficials, les seves reaccions són previsibles, els falta sentiment, no m'han acabat de convèncer.
Com he donat a entendre abans hi ha capítols que estan molt bé i que t'atrapen però hi ha uns altres que són una mica densos encara que els capítols siguin curts.
En general la història m'ha agradat i dóna que pensar, hi ha moments del llibre que donen un gir inesperat però també ocorre el contrari, és a dir, que hi ha moments que per endavant se sap el que va a passar. I el que està clar o el que es pot intuir és com pot acabar la història, m'hagués agradat un altre final, sobretot amb els protagonistes. Cal dir que hi ha moments de dramatisme que estan bé.

ÁNGELES Y DEMONIOS
Dan Brown
Nº de páginas: 608 págs. 
Editorial: UMBRIEL 
Lengua: ESPAÑOL 
Encuadernación: Tapa blanda 
ISBN: 9788495618719 
Año edicón: 2004 
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 7 de septiembre de 2013

Los Desorientados

Portada libro Los DesorientadosEs una historia tan buena que se me ha hecho corta, dejándome un buen regusto amargo como una cerveza amarga, de esas buenas.
Es un libro que me ha maravillado siendo éste muy interesante y duro.
La novela refleja la crudeza de la guerra, la crudeza de la guerra con la "gente de a pie", explica como una guerra puede separar a los amigos, destrozar a las familias, a las vidas de las gentes y también como puede cargarse un país.
Sé muy poco de las guerras del Levante y del Oriente Próximo y más concretamente de la guerra del Líbano (creo que es el país del que habla Maalouf aunque no lo menciona en el libro) por lo tanto no voy hablar de ello, pero lo que creo haber entendido es que el Líbano sufrió una guerra civil que destruyo a sus gentes, su convivencia y su encanto (supongo que como en todos los países que sufren una guerra) y en esta historia se refleja la tristeza que siente el protagonista por haber dejado su país, sus amigos y sus recuerdos por la culpa del conflicto surgido por las creencias religiosas, ya que, muchos de los conflictos son producidos por éstas.
Es un libro que recomiendo ya viereis como no os arrepentiréis.

És una història tan bona que se m'ha fet curta, deixant-me un bon regust amarg com una cervesa amarga, d'aquestes bones.
És un llibre que m'ha meravellat sent aquest molt interessant i dur.
La novel·la reflecteix la cruesa de la guerra, la cruesa de la guerra amb la "gent del carrer", explica com una guerra pot separar als amics, destrossar a les famílies, a les vides de les gents i també com pot carregar-se un país.
Sé molt poc de les guerres del Llevant i de l'Orient Pròxim i més concretament de la guerra del Líban (crec que és el país del qual parla Maalouf encara que no ho esmenta en el llibre) per tant no vaig a parlar d'això, però el que crec haver entès és que el Líban va sofrir una guerra civil que va destruir a les seves gents, la seva convivència i el seu encant (suposo que com en tots els països que sofreixen una guerra) i en aquesta història es reflecteix la tristesa que sent el protagonista per haver deixat el seu país, els seus amics i els seus records per la culpa del conflicte sorgit per les creences religioses, ja que, molts dels conflictes són produïts per aquestes.
És un llibre que recomano ja veiéssiu com no us penedireu.

LOS DESORIENTADOS
Amin Maalouf
Nº de páginas: 528 págs. 
Editorial: ALIANZA EDITORIAL 
Lengua: ESPAÑOL 
Encuadernación: Tapa blanda 
ISBN: 9788420608891 
Año edicón: 2012 
Plaza de edición: MADRID

sábado, 31 de agosto de 2013

Niebla Roja

Portada Niebla RojaEl libro es correcto pero tampoco es que sea espectacular. El principio de la novela se me ha hecho pesado, un poco denso mas luego coge ritmo y la lectura se hace más ágil pero sin hacerse adictivo.
El argumento está bien, realmente está bien tejido pero lo encuentro un poco "peliculero", yo hubiera preferido algo más sencillo, mas ya os digo, está bien pensado.
Si todo lo escrito es posible llevarlo a termino es para asustarse porque cualquier mente tarada podría cargarse media humanidad cosa que da mucho que pensar lo "fácil" que es matar a lo grande.
En cuanto a los personajes principales, supongo que es quejarse por quejarse pero un poco de alegría entre ellos no estaría mal, cierto es que tal y como se desarrolla el caso tampoco es para estar muy alegre mas hace unas cuantas novelas que no hay mucha alegría pese a que se quieren mucho, aunque si os digo la verdad lo prefiero así, con poca alegría y con cierta tirantez o tensión.
Para los que seguimos la saga Scarpetta hay que leerse el libro aún sin ser una novela espectacular pero sí he de destacar todas las descripciones tanto a nivel forense como a nivel de investigación que son geniales y ayudan mucho para aprender sobre el tema. 

El llibre és correcte però tampoc és que sigui espectacular. El principi de la novel·la se m'ha fet pesat, una mica dens mes després agafa ritme i la lectura es fa més àgil però sense fer-se addictiu.
L'argument està bé, realment està ben teixit però ho trobo una mica "peliculero",jo hauria preferit una mica més senzill, mes ja us dic, està ben pensat.
Si tot l'escrit és possible portar-ho a terme és per espantar-se perquè qualsevol ment tarada podria carregar-se mitja humanitat cosa que dóna molt per pensar el "fàcil" que és matar en gran.
Quant als personatges principals, suposo que és queixar-se per queixar-se però una mica d'alegria entre ells no estaria malament, cert és que tal com es desenvolupa el cas tampoc és per estar molt alegre, mes fa unes quantes novel·les que no hi ha molta alegria malgrat que s'estimen molt, encara que si us dic la veritat ho prefereixo així, amb poca alegria i amb certa tibantor o tensió.
Pels quals seguim la saga Scarpetta cal llegir-se el llibre encara sense ser una novel·la espectacular però
sí que haig de destacar totes les descripcions tant en l'àmbit forense com a nivell de recerca que són genials i ajuden molt per aprendre sobre el tema.

NIEBLA ROJA
Patricia Cornwell
Nº de páginas: 474 págs. 
Editorial: RBA LIBROS 
Lengua: ESPAÑOL 
ISBN: 9788490061350 
Año edicón: 2011 
Plaza de edición: BARCELONA

domingo, 25 de agosto de 2013

Wonder: La Lección de August

Portada: Wonder: La Lección de August
Una novela sencillamente deliciosa. Sentí hablar de ella de la boca de Pep Guardiola y teniendo la admiración que le tengo no dudé en poner este libro como prioritario y como no podía ser de otra manera el señor Guardiola tenía razón al hablar tan bien de este libro.
 La historia habla de la amabilidad y pese a que no creo en un mundo mejor sí que pienso que no cuesta nada ser amable (de momento es gratis), si todos fuésemos un poco más amables, supongo que todas nuestras vidas serian más fáciles.
Creo que es una novela que todos los lectores de cualquier edad deberían de ojear ya que nos permite aprender y a reflexionar sobre la vida, sobre la superación de uno mismo y todo lo que le rodea (cada uno que se quede con la parte o tema que prefiera de la historia).
Yo me quedo con la autosuperación y con la fuerza mental, no sé si es lo mismo, supongo que sí, también me quedaría con la relativización de los problemas, cierto es que es muy fácil decirlo y más difícil hacerlo y lo digo por mi, que conste.
Me lo he leído en dos días porque es tan dulce, ligero y suave de leer que entra solo, induce a leerlo aunque no quieras no puedes dejar de leerlo.
Es una lección de vida, de nuestra vida y de la vida de la gente que nos rodea. Todos nos merecemos ser felices, cierto es que uno ha de buscarse la felicidad mas también esta muy bien que la gente nos ayude a ser feliz y al revés, es decir,  uno mismo ha de ayudar a los demás para que estos puedan ser felices.
El mejor resumen que puedo hacer del libro es el titulo del mismo, "Wonder".  

Una novel·la senzillament deliciosa. Vaig sentir parlar d'ella de la boca de Pep Guardiola i tenint l'admiració que li tinc no vaig dubtar a posar aquest llibre com a prioritari i com no podia ser d'una altra manera el senyor Guardiola tenia raó en parlar tan bé d'aquest llibre.
La història parla de l'amabilitat i malgrat que no crec en un món millor sí que penso que no costa res ser amable (de moment és gratis), si tots fóssim una mica més amables, suposo que totes les nostres vides serien més fàcils.
Crec que és una novel·la que tots els lectors de qualsevol edat haurien de llambregar, ja que, ens permet aprendre i a reflexionar sobre la vida, sobre la superació d'un mateix i tot el que li envolta (cadascun que es quedi amb la part o tema que prefereixi de la història).
Jo em quedo amb la autosuperació i amb la força mental, no sé si és el mateix, suposo que sí, també em quedaria amb la relativizació dels problemes, cert és que és molt fàcil dir-ho i més difícil fer-ho i ho dic pel meu, que consti.
M'ho he llegit en dos dies perquè és tan dolç, lleuger i suau de llegir que entra solament, indueix a llegir-ho encara que no vulguis no pots deixar de llegir-ho.
És una lliçó de vida, de la nostra vida i de la vida de la gent que ens envolta. Tots ens mereixem ser feliços, cert és que un ha de buscar-se la felicitat però també està molt bé que la gent ens ajudi a ser feliç i a l'inrevés, és a dir, un mateix ha d'ajudar als altres perquè aquests puguin ser feliços.
El millor resum que puc fer del llibre és el títol del mateix, "Wonder".

WONDER: LA LECCION DE AUGUST
R.J. Palacio
Nº de páginas: 416 págs. 
Editorial: NUBE DE TINTA 
Lengua: ESPAÑOL 
Encuadernación: Tapa blanda 
ISBN: 9788415594024 
Año edicón: 2012 
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 10 de agosto de 2013

El Club del Amanecer

Portada libro El Club del AmanecerDespués de haber leído otros libros de Don Winslow éste me ha decepcionado un poco.
El argumento está bien pero le falta algo, se me ha hecho un poco lento. Hay mucha descripción (que ayuda a entender a los personajes y a San Diego, etc.) pero para lo que estoy acostumbrado a leer de este escritor al libro le falta ritmo, es como si le diera más importancia a la descripción que a lo que realmente importa que es la historia.
El protagonista me ha gustado, es muy divertido, es de aquellos personajes que enganchan que te los quieres por eso creo que este personaje se merecía algo mejor.
Los demás personajes, los secundarios, están bien y cumplen su papel.
Un tema que sí me ha gustado es la amistad que cuando parece que la amistad de un grupo de amigos está a punto de irse a pique en los momentos malos esa unión resplandece con toda su intensidad.
Otro tema que aparece es el surf, si a alguien le gusta este deporte pues es una buena excusa para leer la novela.
En resumen, no es su mejor libro, no mata mucho pero se lee fácilmente y para pasar el rato da el pego.    
Després d'haver llegit altres llibres de Don Winslow aquest m'ha decebut una mica.
L'argument està ben però li falta alguna cosa, se m'ha fet una mica lent. Hi ha molta descripció (que ajuda a entendre als personatges i a Sant Diego, etc.) però pel que estic acostumat a llegir d'aquest escriptor al llibrel i falta ritme, és com si li donés més importància a la descripció que al que realment importa que és la història.
El protagonista m'ha agradat, és molt divertit, és d'aquells personatges que enganxen que te'ls estimes per això crec que aquest personatge es mereixia alguna cosa millor.
Els altres personatges, els secundaris, estan bé i compleixen el seu paper.
Un tema que sí que m'ha agradat és l'amistat que quan sembla que l'amistat d'un grup d'amics és a punt d'anar-se'n a norris en els moments dolents aquesta unió resplendeix amb tota la seva intensitat.
Un altre tema que apareix és el surf, si a algú li agrada aquest esport doncs és una bona excusa per llegir la novel·la.
En resum, no és el seu millor llibre, no mata molt però es llegeix fàcilment i per passar l'estona dóna fa el fet.

EL CLUB DEL AMANECER
Don Winslow
Nº de páginas: 384 págs. 
Editorial: MARTINEZ ROCA 
Lengua: ESPAÑOL 
Encuadernación: Tapa blanda 
ISBN: 9788427034266 
Año edicón: 2012 
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 3 de agosto de 2013

El Gladiador

Portada libro El GladiadorEs una novela trepidante, la novena entrega de Quinto Licinio Cato.
Me lo he pasado genial. Es un libro lleno de acción, es un no parar desde la primera página y engancha mucho. La novela es tan genial que te metes de lleno en la historia hasta tal punto que hay momentos en que casi sufre más el lector que los personajes. En todo esto también ha contribuido las descripciones tan bien hechas que aparecen durante todo el libro.
La historia está muy bien pensada y también plasmada en el libro, cierto es que hay algunas cosas que ocurren que solamente pueden pasar en un libro, pero me da igual porque me lo he pasado muy bien.
Los personajes principales están esplendidos en una aventura donde lo pasaran muy mal desde el principio. También se pueden comprobar que cumplen con su papel a la perfección. En esta ocasión veremos a un Cato cada vez más enamorado a la vez que su historia de amistad con Macro se va intensificando y lo mismo pasa con Macro respecto a Cato llegando a punto que está llegando o ha llegado a ser algo más que una simple amistad.
En resumen, es una novela estupenda que engancha desde la primera página, ocurriendo de todo donde nuestros legionarios lo pasaran muy mal.  

És una novel·la trepidant, el novè lliurament de Quinto Licinio Cato.
M'ho he passat genial. És un llibre ple d'acció, és un no parar des de la  primera pàgina i enganxa molt. La novel·la és tan genial que et fiques de ple en la història fins a tal punt que hi ha moments en què gairebé sofreix més el lector que els personatges. En tot això també ha contribuït les descripcions tan ben fetes que apareixen durant tot el llibre.
La història està molt ben pensada i també plasmada en el llibre, cert és que hi ha algunes coses que ocorren que solament poden passar en un llibre, però m'és igual perquè m'ho he passat molt bé.
Els personatges principals estan esplèndids en una aventura on ho passaran molt malament des del principi. També es poden comprovar que compleixen amb el seu paper a la perfecció. En aquesta ocasió veurem a un Cato cada vegada més enamorat alhora que la seva història d'amistat amb Macro es va intensificant i el mateix passa amb Macro respecte a Cato arribant a punt que està arribant o ha arribat a ser una mica més que una simple amistat.
En resum, és una novel·la estupenda que enganxa des de la primera pàgina, ocorrent de tot on els nostres legionaris ho passaran molt malament.

EL GLADIADOR
Simon Scarrow
Nº de páginas: 576 págs. 
Editorial: EDHASA 
Lengua: ESPAÑOL 
Encuadernación: Tapa dura 
ISBN: 9788435062114 
Año edicón: 2010 
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 27 de julio de 2013

Oda a un Banquero

Portada libro Oda a un banqueroDuodécima novela del gran Marco Didio Falco.
Me lo he pasado muy bien con este libro, me he reído mucho.
El argumento de la historia es genial y todo lo que ocurre está muy bien entrelazado de tal manera que se digiere la mar de fácil, ni te enteras.
En esta novela se aprende bastante como funcionaban los bancos y el sistema financiero así como también nos muestra como se podían promocionar los escritores.
Mientras iba leyendo me abrasaba de calor debido a que la escritora describe tan bien el clima veraniego de la Roma de la época que he pasado mucho calor. Me encantan las descripciones de las tabernas.
Como en todas las novelas de Falco, las descripciones que se hacen de Roma son tan buenas que es muy fácil hacerse una imagen de la ciudad, no cabe decir que las descripciones de las casas, personajes y sus vestidos, sus caracteres, etc., están geniales.
Por lo que respecta a todo lo que ocurre en la familia de los Didios es desternillante, simplemente es muy divertido, me gusta mucho como van evolucionando los personajes principales de la "saga", no tienen desperdicio.  
Resumiendo, es una novela muy recomendable que no defraudará y no hay que olvidarse que seguimos aprendiendo más cosas sobre la vida en Roma.

Dotzena novel·la del gran Marco Didio Falco.
M'ho he passat molt bé amb aquest llibre, he rigut molt.
L'argument de la història és genial i tot el que ocorre està molt bé entrellaçat de tal manera que es digereix la mar de fàcil, ni t'assabentes.
En aquesta novel·la s'aprèn bastant com funcionaven els bancs i el sistema financer així com també ens mostra com es podien promocionar els escriptors.
Mentre anava llegint m'abrasava de calor a causa que l'escriptora descriu tan ben el clima estiuenc de la Roma de l'època que he passat molta calor. M'encanten les descripcions de les tavernes.
Com en totes les novel·les de Falco, les descripcions que es fan de Roma  són tan bones que és molt fàcil fer-se una imatge de la ciutat, no cal dir que les descripcions de les cases, personatges i els seus vestits, els seus caràcters, etc., estan genials.
Pel que fa a tot el que ocorre en la família dels Didios és hilarant, simplement és molt divertit, m'agrada molt com van evolucionant els personatges principals de la "saga", no tenen desaprofitament. Resumint, és una  novel·la molt recomanable que no defraudarà i no cal oblidar-se que seguim aprenent més coses sobre la vida a Roma.
  
ODA A UN BANQUERO
Lindsey Davis
Nº de páginas: 576 págs. 
Editorial: EDHASA 
Lengua: ESPAÑOL 
Encuadernación: Tapa blanda bolsillo 
ISBN: 9788435016988 
Año edicón: 2004 
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 20 de julio de 2013

Sputnik, Mi Amor

Portada del libro Sputnik, mi amorEs un libro típico de Murakami, con todos sus ingredientes, con lo cual aquellos que no os gusta este escritor pues no cal que os lo leáis.
No es su mejor libro, pero bueno es sencillo (en cuanto a la historia), reflexivo e interesante de leer. Lo bueno de este libro es que Haruki es capaz de escribir de tal manera que consigue que los secretos y las peculiaridades de los personajes se unan para hacer una buena historia.
Hay momentos del libro que creo que están un poco forzados pero bueno se lo perdonaremos. En cierta manera el final me ha gustado porque desconcierta aunque yo lo hubiera acabado de otra manera.
De los personajes poco hay que decir, me explico, los personajes son los típicos de Murakami y eso quiere decir que tienen los ingredientes clásicos de este escritor como son la soledad, tristeza, reflexiones...
Cabe decir que Murakami refleja o exterioriza los posibles dos mundos de nuestra mente, es decir, nuestra vida real, lo que hacemos, con quien nos relacionamos, etc. y el otro mundo que es el de nuestros sueños.
En resumen, para mí no es el mejor libro de Murakami pero si os gusta este escritor vale la pena leerlo.

És un llibre típic de Murakami, amb tots els seus ingredients, amb la qual cosa aquells que no us agrada aquest escriptor doncs no cal que us ho llegiu.
No és el seu millor llibre, però bé és senzill (quant a la història), reflexiu i interessant de llegir. El que té de bo aquest llibre és que Haruki és capaç d'escriure de tal manera que aconsegueix que els secrets i les peculiaritats dels personatges s'uneixin per fer una bona història.
Hi ha moments del llibre que crec que estan una mica forçats però bé l'hi perdonarem. En certa manera el final m'ha agradat perquè desconcerta encara que jo l'hagués acabat d'una altra manera.
Dels personatges poc cal dir, m'explico, els personatges són els típics de Murakami i això vol dir que tenen els ingredients clàssics d'aquest escriptor com són la solitud, tristesa, reflexions...
cal dir que Murakami reflecteix o exterioritza els possibles dos mons de la nostra ment, és a dir, la nostra vida real, les coses que fem, amb qui ens relacionem, etc. i l'altre món que és el dels nostres somnis.
En resum, per a mi no és el millor llibre de Murakami però si us agrada aquest escriptor val la pena llegir-ho.

SPUTNIK, MI AMOR
Haruki Murakami
Nº de páginas: 248 págs. 
Editorial: TUSQUETS EDITORES 
Lengua: ESPAÑOL 
Encuadernación: Tapa blanda 
ISBN: 9788483102169 
Año edicón: 2002 
Plaza de edición: BARCELONA

miércoles, 10 de julio de 2013

Las Mil y Una Noches (Vol.5)

Portada libro Las Mil y Una Noches (vol.V)
Quinta parte y penúltima de las seis que componen "Las mil y una noches". Como todas las anteriores me ha gustado y lo que no deja asombrarme es el arrelamiento (o como se diga) de la religión musulmana en todas las partes pero siempre destacando la parte positiva que si es así me parece genial, pero me parece que la realidad no es esa.
Me encanta la variedad de historias que aparecen y lo bien escritas que están, ya que, es muy fácil sumergirse en ellas siendo muy simple imaginarse las ciudades, las situaciones, los palacios..., no sé pero me dan ganas de trasladarme en aquella época aunque supongo que no seria como se describe en el libro.
Esta parte como las anteriores es ágil, amena y dulce de leer, por cierto, aparece la historia de Ali Babá y los cuarenta ladrones.

Cinquena part i penúltima de les sis que componen "Les mil i una nits". Com totes les anteriors m'ha agradat i el que no deixa sorprendre'm és l'arrelament (o com es digui) de la religió musulmana en totes les parts però sempre destacant la part positiva que si és així em sembla genial, però em sembla que la realitat no és aquesta.
M'encanta la varietat d'històries que apareixen i el ben escrites que estan, ja que, és molt fàcil submergir-se en elles sent molt simple imaginar-se les ciutats, les situacions, els palaus..., no sé però em fan venir ganes de traslladar-me en aquella època encara que suposo que no seria com es descriu en el llibre.
Aquesta part com les anteriors és àgil, amena i dolç de llegir, per cert, apareix la història d'Ali Babá i els quaranta lladres.

LAS MIL Y UNA NOCHES (VOL.V)
Anónimo
Nº de páginas: 640 págs.
Encuadernación: Encuadernación en tela
Editoral: GALAXIA GUTENBERG
Lengua: ESPAÑOL
ISBN: 9788481095678
   

sábado, 22 de junio de 2013

La Zona Muerta

Portada del libro La Zona MuertaEs un libro que me ha gustado porque tiene un poco de todo y realmente me ha enganchado debido a que te metes de lleno en la novela viviendo todas las emociones del personaje, su sufrimiento, sus dolores, lo que esconde dentro, vamos que te metes totalmente en su vida sin olvidarse de las descripciones que hace el autor que son muy buenas.
Al principio el libro es un poco pesado por no decir bastante, pero luego cambia y se convierte en un libro muy entretenido.
Es interesante ver la dualidad que puede tener un poder o un don o lo que sea, ya que depende de como se mire puede ser una bendición o una maldición, en este caso el protagonista lo ve como una maldición que conste que yo lo vería de la misma manera que el protagonista.
Hablando del protagonista, es un tipo que me resulta simpático, me ha llegado supongo que es debido a todo por lo que ha pasado y creo que también es debido a esa tristeza que siempre arrastra  a causa del tiempo perdido y lo que ha perdido, supongo que esto quiere decir que el personaje está bien hecho.
El final del libro me ha gustado y no digo más.
En resumen es un libro de suspense, fácil y rápido de leer que creo que te gustará.

És un llibre que m'ha agradat perquè té una mica de tot i realment m'ha enganxat a causa que et fiques de ple en la novel·la vivint totes les emocions del personatge, el seu sofriment, els seus dolors, la qual cosa amaga dins, baja que et fiques totalment en la seva vida sense oblidar-se de les descripcions que fa l'autor que són molt bones.
Al principi el llibre és una mica pesat per no dir bastant, però després canvia i es converteix en un llibre molt entretingut.
És interessant veure la dualitat que pot tenir un poder o un do o el que sigui, ja que depèn de com es miri pot ser una benedicció o una maledicció, en aquest cas el protagonista ho veu com una maledicció que consti que jo ho veuria de la mateixa manera que el protagonista.
Parlant del protagonista, és un tipus que em resulta simpàtic, m'ha arribat suposo que és a causa de tot pel que ha passat i crec que també és a causa d'aquesta tristesa que sempre arrossega a causa del temps perdut i el que ha perdut, suposo que això vol dir que el personatge està ben fet.
El final del llibre m'ha agradat i no dic més.
En resum és un llibre de suspens, fàcil i ràpid de llegir que crec que t'agradarà.

LA ZONA MUERTA
Stephen King
Nº de páginas: 456 págs.
Editorial: DEBOLSILLO
Lengua: ESPAÑOL
Encuadernación: Tapa blanda bolsillo
ISBN: 9788497593137
Año edicón: 2003
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 8 de junio de 2013

Los Jardines de Luz

Portda libro Los jardines de luzEl libro es un hecho real con bastantes (o muchos) toques ficticios pero que me ha sorprendido muy gratamente porque desconocía la vida y la existencia de Mani que me parece fascinante.
La novela nos demuestra como por diferentes intereses de reyes, emperadores, magos, etc, pueden cambiar la percepción que podamos tener de una persona, es decir, como un hombre de bien por diferentes intereses nos lo pueden "vender" como un hombre de mal.
Otra cosa que me ha gustado y que me ha ayudado a poder valorar este personaje es la contextualización, en una época dónde habían cuatro grandes imperios como son el Romano, el Sasánida, el Chino y el Axumita. Este hecho sucede en el imperio Sasánida y el autor lo describe muy bien y nos permite adentrarnos en ese mundo y en cierta manera vivirlo.
Si lo que explica el libro es real o no me importa bien poco, ya que me parece un libro que llega al corazón, que te absorbe, lo disfrutas y lo vives. Tampoco hay que olvidar que también se puede aprender un poco de historia (depende de cada uno) y de un imperio que también fue casi tan importante como el Romano.
Es una novela que recomiendo mucho.

El llibre és un fet real amb bastants (o molts) tocs ficticis però que m'ha sorprès molt gratament perquè desconeixia la vida i l'existència de Mani que em sembla fascinant.
La novel·la ens demostra com per  diferents interessos de reis, emperadors, mags, etc., poden canviar la percepció que puguem tenir d'una persona, és a dir, com un home de bé per diferents interessos ens ho poden "vendre" com un home de mal.
Una altra cosa que m'ha agradat i que m'ha ajudat a poder valorar aquest personatge és la contextualització, en una època on havien quatre grans imperis com són el Romà, el Sassànida, el Xinès i el *Axumita. Aquest fet succeeix en l'imperi Sassànida i l'autor ho descriu molt bé i ens permet endinsar-nos en aquest món i en certa manera viure-ho.
Si el que explica el llibre és real o no m'importa ben poc, ja que em sembla un llibre que arriba al cor, que t'absorbeix, ho gaudeixes i ho vius. Tampoc cal oblidar que també es pot aprendre una mica d'història (depèn de cadascun) i d'un imperi que també va ser gairebé tan important com el Romà.
És una novel·la que recomano molt.

LOS JARDINES DE LUZ
Amin Maalouf
Nº de páginas: 384 págs. 
Editorial: ALIANZA EDITORIAL 
Lengua: ESPAÑOL 
Encuadernación: Tapa blanda bolsillo 
ISBN: 9788420679815 
Año edicón: 2010 
Plaza de edición: MADRID

sábado, 25 de mayo de 2013

El Cautivo

Portada del libro El CautivoEs un libro que me ha gustado y me ha entretenido, con lo cual me doy por satisfecho.
El argumento es interesante y está muy bien elaborado, con algunos personajes que son geniales como pueden ser Álvaro de Sande o el mismo protagonista.
Pero más allá de todo esto, lo que más me ha gustado es conocer las características musicales, las costumbres y aquellos ideales que se tenían en el siglo XVI, ya que ayudan a entender como eran y como pensaban las gentes de aquella sociedad, donde se puede ver como se perseguía la gloria en términos caballerescos y la fuerte influencia religiosa. Además se ve una sociedad que está entre la gloria y la decadencia, el estancamiento y la evolución del mundo medieval a una nueva realidad española.
Por lo que respecta a lo demás no me voy a entretener mucho pero como os podéis imaginar aparecen muchas descripciones ya sean paisajísticas, de la vida cotidiana, del ejercito, etc, todas ellas muy bien hechas.
La parte que más me ha gustado y  me ha enganchado ha sido la última, ya que solo con pensar lo que sufrieron se me ponen los pelos de punta. 

És un llibre que m'ha agradat i m'ha entretingut, amb la qual cosa em dono per satisfet.
L'argument és interessant i està molt ben elaborat, amb alguns personatges que són genials com poden ser Álvaro de Sande o el mateix protagonista.
Però més enllà de tot això, el que més m'ha agradat és conèixer les característiques musicals, els costums i aquells ideals que es tenien al segle XVI, ja que ajuden a entendre com eren i com pensaven les gents d'aquella societat, on es pot veure com es perseguia la glòria en termes de cavalleries i la forta influència religiosa. A més es veu una societat que està entre la glòria i la decadència, l'estancament i l'evolució del món medieval a una nova realitat espanyola.
Pel que fa a la resta no em vaig a entretenir molt però com us podeu imaginar apareixen moltes descripcions ja siguin paisatgístiques, de la vida quotidiana, de l'exercit, etc., totes elles molt ben fetes.
La part que més m'ha agradat i m'ha enganxat ha estat l'última, ja que solament amb pensar el que van sofrir se'm posen els pèls de punta.

EL CAUTIVO
Jesús Sánchez Adalid
Nº de páginas: 528 págs. 
Editorial: ZETA BOLSILLO 
Lengua: ESPAÑOL 
Encuadernación: Tapa blanda bolsillo 
ISBN: 9788498724769 
Año edicón: 2011 
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 11 de mayo de 2013

Paradero Desconocido

Portada del libro Paradero DesconocidoEn primer lugar agradezco a mi querido Juan Luis que me haya dejado este libro. Muchas gracias.
En el 1939 The New York Times Book Review afirmo: <<Esta historia es la perfección misma. Es la denuncia más rotunda del nazismo que haya aparecido jamás>>. Aunque parezca exagerado estoy totalmente de acuerdo, es una historia brutal. Se me ha puesto la piel de gallina.
El libro es "simple", trata de un intercambio de cartas entre dos amigos y socios, uno alemán y el otro judío americano. En sus 88 páginas veremos como se desarrolla esta relación.
No quiero contar nada más (se lee muy rápidamente) porqué prefiero que la leáis y que luego me contéis que os ha parecido.
Lo que digo es que debéis leerlo porqué es brutal, es una manera de resumir el nazismo. Leerlo, no os decepcionará.

En primer lloc agraeixo al meu volgut Juan Luis que m'hagi deixat aquest llibre. Moltes gràcies.
En el 1939 The New York Times Book Review va afirmar: <<Aquesta història és la perfecció mateixa. És la denúncia més rotunda del nazisme que hagi aparegut mai>>. Encara que sembli exagerat estic totalment d'acord, és una història brutal. Se m'ha posat la pell de gallina.
El llibre és "simple", tracta d'un intercanvi de cartes entre dos amics i socis, un d'alemany i l'altre jueu americà. En les seves 88 pàgines veurem es desenvolupa aquesta relació.
No vull explicar res més (es llegeix molt ràpidament) perquè prefereixo que la llegiu i que després m'expliqueu que us ha semblat.
El que dic és que heu de llegir-ho perquè és brutal, és una manera de resumir el nazisme. Llegir-ho, no us decebrà.

PARADERO DESCONOCIDO
Kressmann Taylor
Nº de páginas: 88 págs. 
Editorial: RBA LIBROS 
Lengua: ESPAÑOL 
Encuadernación: Tapa dura 
ISBN: 9788498671803 
Año edicón: 2008 
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 4 de mayo de 2013

Mis juegos, paradojas y acertijos favoritos y la verdadera historia de Kamduki

Portada libro Mis juegos, paradojas y acertijos favoritos y la verdadera historia de KamdukiEste libro es bastante, por no decir, muy diferente a los libros que suelo leer pero claro cuando el señor Enrique Osuna se puso en contacto conmigo para regalarme su nuevo libro no le podía decir que no por dos motivos, no sé cual de los dos es el primero y cual es el segundo. Un motivo es por confiar en mi y el otro motivo es que me encanta como escribe.
Parto de la base que yo no entiendo de este tipo de juegos, paradojas y acertijos con lo cual desconocía todo lo que se explica en el libro pero me he quedado asombrado.
El libro lo catalogaría como un libro para chulear a la pareja, familia, a los amigos, etc. Los juegos que se explican son muy divertidos y te permite dejar a los conocidos boquiabiertos hasta que conocen el truco. Y al igual que los juegos, las paradojas y los acertijos son de lo más interesantes y siempre se te escapa un risa.También resulta divertido que las soluciones de las cosas normalmente están en el siguiente capitulo con lo cual te lleva a leer el siguiente y a la que te das cuenta ya te has leído el libro.
Por último, para los que hemos leído el Eterno Olvido está muy bien la especie de "make in of" del libro o si más no saber el por qué de este juego.
Reconozco que la manera de escribir de Enrique me encanta.
Os recomiendo que lo leáis porque vale mucho la pena.

Aquest llibre és bastant, per no dir, molt diferent als llibres que solc llegir però clar quan el senyor Enrique Osuna es va posar en contacte amb mi per regalar-me el seu nou llibre no li podia dir que no per dos motius, no sé com dels dos és el primer i com és el segon. Un motiu és per confiar en el meu i l'altre motiu és que m'encanta com escriu.
Parteixo de la base que jo no entenc d'aquest tipus de jocs, paradoxes i endevinalles amb la qual cosa desconeixia tot el que s'explica en el llibre però m'he quedat sorprès.
El llibre ho catalogaria com un llibre per xulejar a la parella, família, als amics, etc. Els jocs que s'expliquen són molt divertits i et permet deixar als coneguts bocabadats fins que coneixen el truc. I igual que els jocs, les paradoxes i les endevinalles són d'allò més interessants i sempre se t'escapa un riure.També resulta divertit que les solucions de les coses normalment estan en el següent capítol amb la qual cosa et porta a llegir el següent i a la que t'adones ja t'has llegit el llibre.
Finalment, pels quals hem llegit el Eterno Olvido està molt bé l'espècie de "make in of" del llibre o si més no saber el per què d'aquest joc.
Reconec que la manera d'escriure d'Enrique m'encanta.
Us recomano que el llegeiu perque val molt la pena.

MIS JUEGOS, PARADOJAS Y ACERTIJOS FAVORITOS Y LA VERDADERA HISTORIA DE KAMDUKI
Enrique Osuna
Mis juegos, paradojas y acertijos favoritos: http://www.amazon.es/juegos-paradojas-acertijos-favoritos-ebook/dp/B00CCBWOCC

sábado, 27 de abril de 2013

La Fragata Surprise

Portada libro La Fragata SurpriseEn general esta tercera entrega de las aventuras del capitán Jack Aubrey y el Doctor Stephen Maturin me ha gustado, mientras leía el libro notaba una sensación de relajación, de desconexión de todo, era como si yo estuviera también en el mar.
El principio del libro, cuando aun están en tierra, se me ha hecho un poco pesado pero luego si que me ha gustado. No ha sido un libro que me haya enganchado pero si que me ha gustado leerlo, es como aquellas series de televisión que no te tienen enganchado pero que siempre viene de gusto ver un capítulo.
A la que entran ya en el agua el libro mejora y se vuelve interesante, la descripciones sobre la vida en la fragata, la maniobras que se hacen, la relaciones de la tripulación, etc. También es interesante las diferentes batallas que se producen, creo que están muy bien descritas y como no la descripción del duelo que es genial.
No hay que olvidar las relaciones amorosas de Aubrey y Maturin que le dan ese toque romántico a esta serie.
Si os gusta esta serie pues vale la pena leerlo.

En general aquest tercer lliurament de les aventures del capità Jack Aubrey i el Doctor Stephen Maturin m'ha agradat, mentre llegia el llibre notava una sensació de relaxació, de desconnexió de tot, era com si jo estigués també en el mar.
El principi del llibre, quan encara estan en terra, se m'ha fet una mica pesat però després si que m'ha agradat. No ha estat un llibre que m'hagi enganxat però si que m'ha agradat llegir-ho, és com aquelles sèries de televisió que no et tenen enganxat però que sempre ve de gust veure un capítol.
A la qual entren ja en l'aigua el llibre millora i es torna interessant, la descripcions sobre la vida en la fragata, la maniobres que es fan, la relacions de la tripulació, etc. També és interessant les diferents batalles que es produeixen, crec que estan molt ben descrites i com no la descripció del duel que és genial.
No cal oblidar les relacions amoroses de Aubrey i Maturin que li donen aquest toc romàntic a aquesta sèrie.
Si us agrada aquesta sèrie doncs val la pena llegir-ho.


LA FRAGATA SURPRISE
Patrick O'Brian  
Nº de páginas: 448 págs. 
Editorial: EDHASA 
Lengua: ESPAÑOL 
Encuadernación: Tapa blanda bolsillo 
ISBN: 9788435018920 
Año edicón: 2011 
Plaza de edición: BARCELONA 

sábado, 13 de abril de 2013

Port Mortuary

Portada libroPort Mortuary no me ha acabado de entusiasmar ya que la trama en si la encuentro un poco rebuscada. Por otra parte me ha gustado el poder conocer un poco más sobre el pasado de la doctora Scarpetta.
Esta novela es un poco lenta, muy descriptiva y con tecnicismos explicados de una forma muy detallada que depende como se mire puede hacer que te puedas situar mejor en el libro o también puede ser que te ralles. 
Creo que es un libro reflexivo y ahora que he acabado el libro diría que para ella es casi tan importante los remordimientos de su pasado como de resolver el caso.
Los personajes siguen siendo "oscuros", es decir, que todos tienen su pasado (en sentido negativo) y siguen siendo tristes a su manera, pero sigue habiendo una evolución en ellos.
Como ya he dicho antes la trama, el caso a resolver no me ha gustado mucho, no digo que esté mal hecho pero no sé creo que es rebuscado. Cierto es que aparentemente parece un caso fácil que luego se complica y mucho, pero eso de la nanotecnología, que si la mosca, uf, no sé, lo encuentro rebuscado.
Pero bueno, el libro está bien pero tampoco es para tirar cohetes, no es su mejor libro.  

Port Mortuary no m'ha acabat d'entusiasmar ja que la trama en si la trobo una mica rebuscada. D'altra banda m'ha agradat el poder conèixer una mica més sobre el passat de la doctora Scarpetta.
Aquesta novel·la és una mica lenta, molt descriptiva i amb tecnicismes explicats d'una forma molt detallada que depèn com es miri pot fer que et puguis situar millor en el llibre o també pot ser que et ratllis.
Crec que és un llibre reflexiu i ara que he acabat el llibre diria que per a ella és gairebé tan important els remordiments del seu passat com de resoldre el cas.
Els personatges segueixen sent "foscos", és a dir, que tots tenen el seu passat (en sentit negatiu) i segueixen sent tristos a la seva manera, però segueix havent-hi una evolució en ells.
Com ja he dit abans la trama, el cas a resoldre no m'ha agradat molt, no dic que estigui mal fet però no sé crec que és rebuscat. Cert és que aparentment sembla un cas fàcil que després es complica i molt, però això de la nanotecnologia, que si la mosca, uf, no sé, ho trobo rebuscat.
Però bé, el llibre està bé però tampoc és per tirar coets, no és el seu millor llibre.

PORT MORTUARY
Patricia Cornwell
Nº de páginas: 464 págs.
Editorial: RBA LIBROS
Lengua: ESPAÑOL
Encuadernación: Tapa blanda
ISBN: 9788490063774
Año edicón: 2012
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 6 de abril de 2013

Centurión

Portada del libroOctava novela de las "aventuras" de nuestro Quinto Licinio Cato.
El libro me ha encantado y por descontado que me ha enganchado.
El hilo conductor de la historia está muy bien con sus batallas, tensiones familiares, momentos de tensión y hasta surge el amor. 
Las batallas están muy bien narradas y esto quiere decir que te meten de lleno en ellas. El contexto, las descripciones de los parajes (el desierto) así como los diferentes "ambientes" en los que se desarrolla el libro están muy bien escritos, de esta manera resulta bastante fácil imaginarse los lugares por los que transcurre la acción.
Los personajes más importantes, dejando de banda a Cato y a Macro, me han gustado ya que cada uno cumple con los rasgos que manda su cargo, quizás Sempronio me ha decepcionado un poco porque pensaba que seria un poco más cabrón. La lucha familiar entre los hermanos y el padre también está bien pero me ha dado la sensación que es un poco previsible.
No me ha gustado el enamoramiento de Cato, en primer lugar porque es como el típico de las películas románticas y segundo porque me ha roto un poco los esquemas que tenia de Cato, no me esperaba que se enamorara en este momento, pensaba que seria más tarde, aunque quién sabe que pasará.
En general esta entrega es muy buena, me lo he pasado en grande. 

Vuitena novel·la de les "aventures" del nostre Quinto Licinio Cato.
El llibre m'ha encantat i per descomptat que m'ha enganxat.
El fil conductor de la història està molt bé amb les seves batalles, tensions familiars, moments de tensió i fins i tot sorgeix l'amor.
Les batalles estan molt ben narrades i això vol dir que et fiquen de ple en elles. El context, les descripcions dels paratges (el desert) així com els diferents "ambients" en els quals es desenvolupa el llibre estan molt ben escrits, d'aquesta manera resulta bastant fàcil imaginar-se els llocs pels quals transcorre l'acció.
Els personatges més importants, deixant de banda a Cato i a Macro, m'han agradat ja que cadascun compleix amb els trets que mana el seu càrrec, potser Sempronio m'ha decebut una mica perquè pensava que seria una mica més cabró. La lluita familiar entre els germans i el pare també està bé però m'ha donat la sensació que és una mica previsible.
No m'ha agradat l'enamorament de Cato, en primer lloc perquè és com el típic de les pel·lícules romàntiques i segon perquè m'ha trencat una mica els esquemes que tènia de Cato, no m'esperava que s'enamorés en aquest moment, pensava que seria més tard, encara que qui sap que passarà.
En general aquest lliurament és molt bo, m'ho he passat en gran.

CENTURIÓN
Simon Scarrow
Nº de páginas: 576 págs.
Editorial: EDHASA
Lengua: ESPAÑOL
Encuadernación: Tapa blanda
ISBN: 9788435061704
Año edicón: 2008
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 23 de marzo de 2013

Una Virgen de Más

Portada libroUndécima novela de Marco Didio Falco.
Como en las anteriores entregas ésta también es muy divertida, aunque la trama me ha parecido un poco forzada, no me ha acabado de convencer. Pero esto no quita que me lo haya pasado muy bien.
Lindsey Davis sabe combinar de manera excelente el humor con la intriga y la historia de Roma, en este caso una parte del aspecto religioso como eran las vestales, los hermanos arvales, etc.
Nuestro querido Falco sigue evolucionando y sobretodo nos sigue enganchando con su humor, con sus relaciones sociales y también con sus socios.
Realmente con Falco me lo paso genial, además de seguir aprendiendo más cosas sobre aquella Roma. Cabe decir que Helena tiene su punto y cada vez me gusta más.

Onzena novel·la de Marco Didio Falco.
Com en els anteriors lliuraments aquesta també és molt divertida, encara que la trama m'ha semblat una mica forçada, no m'ha acabat de convèncer. Però això no treu que m'ho hagi passat molt bé.
Lindsey Davis sap combinar de manera excel·lent l'humor amb la intriga i la història de Roma, en aquest cas una part de l'aspecte religiós com eren les vestals, els germans arvals, etc.
El nostre volgut Falco segueix evolucionant i sobretot ens segueix enganxant amb el seu humor, amb les seves relacions socials i també amb els seus socis.
Realment amb Falco m'ho passo genial, a més de seguir aprenent més coses sobre aquella Roma. Cal dir que Helena té el seu punt i cada vegada m'agrada més.

UNA VIRGEN DE MÁS
Lindsey Davis
Nº de páginas: 576 págs. 
Editorial: EDHASA 
Lengua: ESPAÑOL 
Encuadernación: Tapa blanda bolsillo 
ISBN: 9788435018647 
Año edicón: 2010 
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 9 de marzo de 2013

Los Reyes de lo Cool

Portada libroEste libro es la precuela de Salvajes. Respecto a los libros que he leído del señor Winslow, éste me ha parecido un poco más flojo que los demás todo y que me ha gustado.
Con este título se puede entender perfectamente los orígenes de estos personajes, tan interesantes, en el mundo del narcotráfico. La trama, la historia que nos cuenta la novela está bien, pero no me ha dejado un buen sabor de boca, le falta algo que no sé explicarlo.
Huelga decir que como en los anteriores libros éste también transmite velocidad, los libros de este hombre me resultan rápidos. Los personajes del señor Winslow son muy activos, no paran nunca, persiguiendo o siendo perseguidos y los caracteriza tan bien que nos acaban cayendo bien.
Simplemente, sus libros me enganchan y éste también pero no tanto.

Aquest llibre és la precuela de Salvatges. Respecte als llibres que he llegit del senyor Winslow, aquest m'ha semblat una mica més fluix que els altres tot i que m'ha agradat.
Amb aquest títol es pot entendre perfectament els orígens d'aquests personatges, tan interessants, al món del narcotràfic. La trama, la història que ens explica la novel·la està bé, però no m'ha deixat un bon sabor de boca, li falta alguna cosa que no sé explicar-ho.
Cal dir que com en els anteriors llibres aquest també transmet velocitat, els llibres d'aquest home em resulten ràpids. Els personatges del senyor Winslow són molt actius, no paren mai, perseguint o sent perseguits i els caracteritza tan ben que ens acaben caient bé.
Simplement, els seus llibres m'enganxen i aquest també però no tant.

LOS REYES DE LO COOL
Don Winslow 
Nº de páginas: 336 págs. 
Editorial: MONDADORI 
Lengua: ESPAÑOL 
Encuadernación: Tapa blanda 
ISBN: 9788439725848 
Año edicón: 2012 
Plaza de edición: BARCELONA

sábado, 2 de marzo de 2013

Baila, Baila, Baila

portada libroEn primer lugar decir que he metido la pata, pues resulta que este libro tiene un antecesor con lo cual me habré perdido bastantes matices ya que en la otra novela aparecen los mismos personajes.
El protagonista tiene los típicos rasgos de los protagonistas de Murakami, es decir, una persona que se siente vacía, sola, sin esperanza, triste y desganada de la vida y de todo lo que le rodea.
Por lo general me han encantado los personajes, todos ellos muy reales haciendo que te quedes atrapado en el libro.
En el libro como no, aparece la comida, la bebida, la literatura y por encima de todo aparece la música, estas cosas son un clásico en las novelas de Murakami.
La novela tiene sus puntos de misterio, intriga, de imaginación (fantasía) haciendo que quieras seguir leyendo pero lo que verdaderamente importa es la evolución del protagonista, ya que es el objetivo del libro.
Soy fan de Murakami, con lo cual para mí su manera de escribir es fantástica, magistral pero cabe decir que a veces se hace lento o muy lento, pero cuando te metes de lleno en el libro no puedes salir. Lo que más me gusta de Murakami es que su lectura me relaja, me tranquiliza, me da sosiego.  

En primer lloc dir que he ficat la pota, doncs resulta que aquest llibre té un antecessor amb la qual cosa m'hauré perdut bastants matisos ja que en l'altra novel·la apareixen els mateixos personatges.
El protagonista té els típics trets dels protagonistes de Murakami, és a dir, una persona que se sent buida, sola, sense esperança, trista i desganada de la vida i de tot el que li envolta.
En general m'han encantat els personatges, tots ells molt reals fent que et quedis atrapat en el llibre.
En el llibre com no, apareix el menjar, la beguda, la literatura i per sobre de tot apareix la música, aquestes coses són un clàssic en les novel·les d'en Murakami.
La novel·la té els seus punts de misteri, intriga, d'imaginació (fantasia) fent que vulguis seguir llegint però el que veritablement importa és l'evolució del protagonista, ja que és l'objectiu del llibre.
Sóc fan d'en Murakami, amb la qual cosa per a mi la seva manera d'escriure és fantàstica, magistral però cal dir que de vegades es fa lent o molt lent, però quan et fiques de ple en el llibre no en pots sortir.
El que més m'agrada d'en Murakami és que la seva lectura em relaxa, em tranquil·litza, em dóna assossec.

BAILA, BAILA, BAILA
Haruki Murakami
Nº de páginas: 464 págs.
Editorial: TUSQUETS EDITORES
Lengua: ESPAÑOL
Encuadernación: Tapa blanda
ISBN: 9788483834251
Año edicón: 2012
Plaza de edición: BARCELONA