Búsqueda por Autor o Título del Libro

sábado, 18 de junio de 2011

Tiempo de silencio


Lo interesante de “Tiempo de silencio” no es su trama sino en la forma de explicar la historia.
Utiliza un lenguaje cultivado y complejo, de detalladas descripciones, haciendo una digresión al culteranismo o Gongorismo y diálogos empapados de clasicismo. Cabe decir que es una novela difícil en tanto al lenguaje se refiere, si bien la historia que se cuenta es tan sencilla como directa.
Martín-Santos escribe en dos niveles diferentes: por una parte, usa esa lengua culta y enrevesada que ha de mantener una atención constante para no perderse en mitad de una página; por otra, le sirve para ocultar y disfrazar la feroz crítica que se desarrolla en prácticamente cada página.
La novela presenta un feroz contraste entre las diferentes clases sociales. Se pasa del salón a las chabolas sin ningún tipo de lubricación.
Este cambio de ambiente se refleja en el lenguaje que los personajes utilizan. El lenguaje de Pedro, lleno de tecnicismos científicos no es el mismo que el de su amigo Matías colmado de adornos retóricos y poéticos. A su vez, éstos contrastan con el de los habitantes de las chabolas que esgrimen un discurso eminentemente vulgar.
Creo que este libro es muy bueno, pero no lo recomiendo para personas a las que no les guste demasiado leer o a las que les interesen sólo las historias con un argumento interesante, es más adecuado para gente a la que de verdad le guste la literatura y puede disfrutar analizando cada uno de los detalles del libro que es lo que lo convierten en una muy buena obra.

L'interessant de "Temps de silenci" no és la seva trama sinó en la forma d'explicar la història.
Utilitza un llenguatge conreat i complex, de detallades descripcions, fent una digressió al culteranisme o Gongorisme i diàlegs xopats de classicisme. Cal dir que és una novel·la difícil en tant al llenguatge es refereix, si bé la història que s'explica és tan senzilla com a directa.
Martín-Santos escriu en dos nivells diferents: d'una banda, usa aquesta llengua culta i enrevessada que ha de mantenir una atenció constant per no perdre's a la meitat d'una pàgina; per una altra, li serveix per ocultar i disfressar la feroç crítica que es desenvolupa en pràcticament cada pàgina.
La novel·la presenta un feroç contrast entre les diferents classes socials. Es passa del saló a les barraques sense cap tipus de lubricació.
Aquest canvi d'ambient es reflecteix en el llenguatge que els personatges utilitzen. El llenguatge de Pedro, ple de tecnicismes científics no és el mateix que el del seu amic Matías satisfet d'adorns retòrics i poètics. Al seu torn, aquests contrasten amb el dels habitants de les barraques que esgrimeixen un discurs eminentment vulgar.
Crec que aquest llibre és molt bo, però no ho recomano per a persones a les quals no els agradi massa llegir o a les quals els interessin només les històries amb un argument interessant, és més adequat per a gent a la qual de debò li agradi la literatura i pot gaudir analitzant cadascun dels detalls del llibre que és el que ho converteixen en una molt bona obra.

TIEMPO DE SILENCIO
de MARTIN-SANTOS, LUIS
CRITICA
Nº páginas: 268 pags
Lengua: CASTELLANO
Encuadernación: Tapa blanda
ISBN: 9788484326465
Colección: BIBLIOTECA DE CLASICOS Y MODERNOS (
Nº Edición:1ª
Año de edición:2005
Plaza edición: BARCELONA