Búsqueda por Autor o Título del Libro

sábado, 24 de julio de 2010

El Rey de la Ciudad Púrpura


Muy buena novela histórica, bien documentada y que te permite hacerte una idea de la vida en el Londres medieval (S. XII), la importancia del comercio lanero en esa época y las intrigas de la Corte.
Mantiene el interés del lector de principio (quizá el inicio sea un poco aburrido) a fin.
El número de personajes es elevado por lo cual el autor ha establecido una relación de los mismos al principio de la obra.
Es una novela muy del estilo de La catedral del mar , Te daré la tierra, Los Pilares de la Tierra o Un Mundo Sin Fin etc.
Se lee muy bien, es entretenida en todo momento.
Me ha gustado mucho, no he podido dejar de leerlo.

Molt bona novel·la històrica, ben documentada i que et permet fer-te una idea de la vida en el Londres medieval (S. XII), la importància del comerç llaner en aquesta època i les intrigues de la Cort.
Manté l'interès del lector de principi (potser l'inici sigui una mica avorrit) a fi.
El nombre de personatges és elevat per la qual cosa l'autor ha establert una relació dels mateixos al principi de l'obra.
És una novel·la molt de l'estil de La catedral del mar , Et donaré la terra, Els Pilars de la Terra o Un Món Sense Fi etc.
Es llegix molt bé, és entretinguda en tot moment.
M'ha agradat molt, no he pogut deixar de llegir-lo.

EL REY DE LA CIUDAD PURPURA
de GABLE, REBECCA
Páginas: 752
MAEVA
Lengua: CASTELLANO
Encuadernación: Tapa blanda bolsillo
ISBN: 9788496748873
Nº Edición:1ª
Año de edición:2009
Plaza edición: MADRID

viernes, 16 de julio de 2010

Entrevista a JORDI CUSSÀ

En primer lugar quisiera darle las gracias a Jordi Cussà por la amabilidad de responder a mis preguntas. No todos lo hacen.

Todo está en catalán si alguien lo quiere traducido que me lo comunique.

- En primer lloc, en que es va inspirar per escriure aquest llibre (El noi de Sarajevo)?

En dues coses. Una obra de teatre escrita el 1996, Barcelona 2012, que es basava en fets reals de les guerres iugoslaves i en el repte de mostrar un conflicte armat modern des del punt de vist d’un noi, inicialment innocent i després contaminat.

- El final del llibre em va sobtar, impactar molt, i crec que és molt original, com se li va ocórrer que el Dusko acabes jugant al Barça de bàsquet????

El bàsquet simplement encaixava en el final, en el descobriment de fins a quin punt la guerra l’havia convertit i fins a quin ell podia ser el seu pitjor enemic —l’enemic imprevist.

- Seguint amb el final, com se li va ocórrer aquest final???

La veritat és que trobar la idea em va costar. Volia alguna cosa que trenqués el fil narratiu convencional i que sorprengués el lector amb un desenllaç del tot inesperat.

- A l’hora de posar els noms i cognoms dels personatges que el fa “ decantar-se per uns noms i cognoms determinats (tenint en compte que són balcànics)?

Això és absolutament aleatori, i a més hi va tenir molt a veure en Boban Minic, que em va indicar els més adequats segons la procedència ètnica de cada personatge.

Parlant sobre la guerra dels Balcans.

- Quina opinió té sobre aquesta guerra, és a dir, quant la gent parla d’aquesta guerra la majoria culpa en a Sèrbia, deixant exempts a Croàcia, la UE, Estats Units... Vostè opina el mateix?

Aquesta és difícil, perquè a mi no m’agraden les respostes de bons i dolents. Però crec que l’origen de la guerra recau en gran mesura en els polítics de Belgrad, que volien posar la seva federació per damunt de les altres, sense negar les responsabilitats ulteriors dels croats, els bosnians i la comunitat internacional.

La guerra dels Balcans es un tema que m’atreu, de fet he llegit un parell de llibre, un es la biografia no autoritzada de Slobodan Milosevic i l’altre és titula “La trampa balcànica”.

No estic ni a favor ni en contra de cap país “Iugoslau”, és més m’agradaria que seguis sent Iugoslàvia (sobretot per la part esportiva, jejej, m’encanta l’esport). Però pel que he llegit, no tots els serbis són dolents ja que els servis txètniks (aquests es van aliar amb els ustaixes croats) van matar a serbis partisans, per això no crec del tot que tota Sèrbia sigui “dolenta”. De fet, els txètniks són els que fan fer totes les matances durant la guerra.

Aprofitant això que he dit, em dono el luxe de demanar-li que escrigui (de molt bon rotllo, clar) amb un caire semblant al “Noi de Sarajevo” però des de la perspectiva sèrbia. El No ja el tinc, jaajajajajajaaj.

Sobre les teves opinions polítiques, res a dir: som en un país lliure, segons diuen.

Canviant de tema.
- Què n’opina dels llibres electrònics, està a favor o en contra?
No ho sé, no conec prou bé el tema.

- Creu que n’hi ha prou de llibres traduïts al català?
En quantitat sí, la rèmora en tot cas ve de la qualitat.

- Per què es va fer escriptor (entre d’altres coses)?

Per accident. Per explicar la meva experiència amb les drogues i intentar una catarsi fins i tot de la generació en pes.

- Quin és el seu llibre preferit?

Dels meus (hehe) Contes d’onada i de tornada. I en general, l’Aleph de Jorge Luís Borges.

- Quin cantant o grup de música li agrada?
Pink Floyd, King Crimson, Bob Dylan, The Beatles, U2...

sábado, 10 de julio de 2010

León el Africano


Es una buena novela histórica escrita en el 1986. Además siendo escrita por Maalouf ya es sello de calidad.
Amin consigue meternos de lleno en el contexto de la época del siglo XVI aproximadamente.
La novela está dividida en cuatro libros y cada libro está dividido por capítulos anuales, con un título y numerado tanto por el calendario musulmán como cristiano, con una división interna que agilizan la lectura.
En el libro ocurren muchas aventuras con lo que su lectura nos mantendrá continuamente enganchados.
Por lo que respecta al estilo indicar que es ágil y ameno, lleno de indicaciones a lugares y personas, con descripciones breves pero precisas. Hay que destacar que a veces habla en primera persona, aunque otras relata en tercera persona.
En resumen, la novela pretende darnos una visión realista de un momento concreto en el que hay egoísmos e intereses particulares por encima de la política o la religión.
La conclusión final es que fue una época convulsa donde los poderosos se alían de cualquier forma para mantener su poder.
Una buena novela histórica que es totalmente recomendable, especialmente para aquellos que les guste el tema de las relaciones entre distintas religiones.

És una bona novel·la històrica escrita en el 1986. A més sent escrita per Maalouf ja és segell de qualitat.
Amin aconsegueix ficar-nos de ple en el context de l'època del segle XVI aproximadament.
La novel·la està dividida en quatre llibres i cada llibre està dividit per capítols anuals, amb un títol i numerat tant pel calendari musulmà com cristià, amb una divisió interna que agiliten la lectura.
En el llibre ocorren moltes aventures amb el que la seva lectura ens mantindrà contínuament enganxats.
Pel que fa a l'estil indicar que és àgil i amè, ple d'indicacions a llocs i persones, amb descripcions breus però precises.
Cal destacar que de vegades parla en primera persona, encara que unes altres relata en tercera persona.
En resum, la novel·la pretén donar-nos una visió realista d'un moment concret en el qual hi ha egoismes i interessos particulars per sobre de la política o la religió.
La conclusió final és que va ser una època convulsa on els poderosos s'alien de qualsevol forma per a mantenir el seu poder.
Una bona novel·la històrica que és totalment recomanable, especialment per a aquells que els agradi el tema de les relacions entre diferents religions.

LEON EL AFRICANO
de MAALOUF, AMIN
Páginas: 496
ALIANZA EDITORIAL
Lengua: CASTELLANO
Encuadernación: Tapa blanda bolsillo
ISBN: 9788420682709
Colección: ALIANZA 13/20
Nº Edición:1ª
Año de edición:2008
Plaza edición: MADRID

martes, 6 de julio de 2010

Me Voy


Del libro escrito por el gran Pepe Rubianes no tengo mucho que contar.
En el libro explica su vida, incluido algunos de los capítulos más complicados que ha tenido en su vida; y como no, también habla de su Etiopía, de como le ha enganchado,de como le encanta.
Pepe nos transmite unas ganas de vivir tremendas, de vivir la vida al máximo y de disfrutarla todo lo que podamos.
Supongo, que ahora que está muerto, este libro se hace mucho más entrañable a la vez que hace que a Pepe se le eche de menos (esas entrevistas tan divertidas).
Para todos aquellos que nos gusta o gustaba Pepe Rubianes, éste es un libro que lo recomiendo mucho. Además es muy corto y en poco rato se lee.

Del llibre escrit pel gran Pepe Rubianes no tinc molt que explicar.
En el llibre explica la seva vida, inclòs alguns dels capítols més complicats que ha tingut en la seva vida; i com no, també parla de la seva Etiòpia, de com li ha enganxat, de com li encanta.
Pepe ens transmet unes ganes de viure tremendes, de viure la vida al màxim i de gaudir-la tot el que podem.
Suposo, que ara que està mort, aquest llibre es fa molt més entranyable alhora que fa que a Pepe se li trobi a faltar (aquelles entrevistes tan divertides).
Per a tots aquells que ens agrada o agradava Pepe Rubianes, aquest és un llibre que ho recomano molt. A més és molt curt i en poca estona es llegix.

ME VOY
de RUBIANES, PEPE
Páginas: 112
ARA LLIBRES
Lengua: CASTELLANO
Encuadernación: Tapa blanda
ISBN: 9788496767096
Nº Edición:1ª
Año de edición:2007
Plaza edición: BARCELONA