Búsqueda por Autor o Título del Libro

viernes, 16 de julio de 2010

Entrevista a JORDI CUSSÀ

En primer lugar quisiera darle las gracias a Jordi Cussà por la amabilidad de responder a mis preguntas. No todos lo hacen.

Todo está en catalán si alguien lo quiere traducido que me lo comunique.

- En primer lloc, en que es va inspirar per escriure aquest llibre (El noi de Sarajevo)?

En dues coses. Una obra de teatre escrita el 1996, Barcelona 2012, que es basava en fets reals de les guerres iugoslaves i en el repte de mostrar un conflicte armat modern des del punt de vist d’un noi, inicialment innocent i després contaminat.

- El final del llibre em va sobtar, impactar molt, i crec que és molt original, com se li va ocórrer que el Dusko acabes jugant al Barça de bàsquet????

El bàsquet simplement encaixava en el final, en el descobriment de fins a quin punt la guerra l’havia convertit i fins a quin ell podia ser el seu pitjor enemic —l’enemic imprevist.

- Seguint amb el final, com se li va ocórrer aquest final???

La veritat és que trobar la idea em va costar. Volia alguna cosa que trenqués el fil narratiu convencional i que sorprengués el lector amb un desenllaç del tot inesperat.

- A l’hora de posar els noms i cognoms dels personatges que el fa “ decantar-se per uns noms i cognoms determinats (tenint en compte que són balcànics)?

Això és absolutament aleatori, i a més hi va tenir molt a veure en Boban Minic, que em va indicar els més adequats segons la procedència ètnica de cada personatge.

Parlant sobre la guerra dels Balcans.

- Quina opinió té sobre aquesta guerra, és a dir, quant la gent parla d’aquesta guerra la majoria culpa en a Sèrbia, deixant exempts a Croàcia, la UE, Estats Units... Vostè opina el mateix?

Aquesta és difícil, perquè a mi no m’agraden les respostes de bons i dolents. Però crec que l’origen de la guerra recau en gran mesura en els polítics de Belgrad, que volien posar la seva federació per damunt de les altres, sense negar les responsabilitats ulteriors dels croats, els bosnians i la comunitat internacional.

La guerra dels Balcans es un tema que m’atreu, de fet he llegit un parell de llibre, un es la biografia no autoritzada de Slobodan Milosevic i l’altre és titula “La trampa balcànica”.

No estic ni a favor ni en contra de cap país “Iugoslau”, és més m’agradaria que seguis sent Iugoslàvia (sobretot per la part esportiva, jejej, m’encanta l’esport). Però pel que he llegit, no tots els serbis són dolents ja que els servis txètniks (aquests es van aliar amb els ustaixes croats) van matar a serbis partisans, per això no crec del tot que tota Sèrbia sigui “dolenta”. De fet, els txètniks són els que fan fer totes les matances durant la guerra.

Aprofitant això que he dit, em dono el luxe de demanar-li que escrigui (de molt bon rotllo, clar) amb un caire semblant al “Noi de Sarajevo” però des de la perspectiva sèrbia. El No ja el tinc, jaajajajajajaaj.

Sobre les teves opinions polítiques, res a dir: som en un país lliure, segons diuen.

Canviant de tema.
- Què n’opina dels llibres electrònics, està a favor o en contra?
No ho sé, no conec prou bé el tema.

- Creu que n’hi ha prou de llibres traduïts al català?
En quantitat sí, la rèmora en tot cas ve de la qualitat.

- Per què es va fer escriptor (entre d’altres coses)?

Per accident. Per explicar la meva experiència amb les drogues i intentar una catarsi fins i tot de la generació en pes.

- Quin és el seu llibre preferit?

Dels meus (hehe) Contes d’onada i de tornada. I en general, l’Aleph de Jorge Luís Borges.

- Quin cantant o grup de música li agrada?
Pink Floyd, King Crimson, Bob Dylan, The Beatles, U2...