Búsqueda por Autor o Título del Libro

domingo, 30 de agosto de 2009

Tokio Blues


El libro me ha fascinado, cautivado; es muy adictivo y se lee muy fácilmente, pero a la vez es muy profundo con muchas referencias sobre la vida y la muerte que dan mucho que pensar.
La novela es muy nostálgica, melancólica. No es nada aburrida ni pesada pese a tener partes más abstractas, que se plasman sobre todo en unos geniales diálogos.
Los personajes son lo mejor de la novela, a pesar de tanta obsesión por la muerte en unos adolescentes que tienen toda la vida por delante.
Uno se mueve por el mundo sin saber realmente lo que quiere, pero intentando ayudar a las personas que quiere, y a pesar de tener sus propias comeduras de tarro.
Otro personaje es triste, que no ha superado la muerte de su primer y único novio, con el que era uña y carne. Sus problemas psicológicos llegan al punto de que es incapaz de expresarse correctamente o de definir lo que quiere hacer en su vida.
Otro personaje es tremendamente vitalista, a pesar de tener también sus problemas y una estrecha relación también con la muerte. Aunque también lo considero un personaje triste.
Otro personaje nos va contando su vida con una tranquilidad alucinante, habiendo aceptado los acontecimientos tal y como se han ido produciendo, primer paso hacia su recuperación. En su vida hay de todo, pero sobre todo frustración.
Por último hay un personaje tremendamente egocéntrico, con una novia que lo adora pero que a él no le puede llenar ya que sólo piensa en él mismo.
Es un gran libro, muy recomendable. Eso sí, es muy triste y melancólico.
Creo que es una novela para leer despacio para poder apreciar muchas cosas.
Me ha resultado un libro un tanto extraño pero sus personajes me han conquistado, cautivado, además he aprendido alguna cosa más sobre la cultura japonesa así como algunas de sus ciudades y paisajes.

El llibre m'ha fascinat, captivat; és molt addictiu i es llegix molt fàcilment, però alhora és molt profund amb moltes referències sobre la vida i la mort que donen molt que pensar.
La novel·la és molt nostàlgica, malenconiosa. No és gens avorrida ni pesada malgrat tenir parts més abstractes, que es plasmen sobretot en uns genials diàlegs.
Els personatges són el millor de la novel·la, a pesar de tanta obsessió per la mort en uns adolescents que tenen tota la vida per davant.
Un es mou pel món sense saber realment el que vol, però intentant ajudar a les persones que vol, i a pesar de tenir els seus mals de cap.
Altre personatge és trist, que no ha superat la mort de la seva primer i únic nuvi, amb el qual era carn i ungla. Els seus problemes psicològics arriben a l'instant que és incapaç d'expressar-se correctament o de definir el que vol fer en la seva vida.
Altre personatge és tremendament vitalista, a pesar de tenir també els seus problemes i una estreta relació també amb la mort. Encara que també ho considero un personatge trist.
Altre personatge ens va explicant la seva vida amb una tranquil·litat al·lucinant, havent acceptat els esdeveniments tal com s'han anat produint, primer pas cap a la seva recuperació. En la seva vida hi ha de tot, però sobretot frustració.
Finalment hi ha un personatge tremendament egocèntric, amb una núvia que ho adora però que a ell no li pot omplir ja que només pensa en ell mateix.
És un gran llibre, molt recomanable. Això sí, és molt trist i malenconiós.
Crec que és una novel·la per a llegir a poc a poc per a poder apreciar moltes coses.
M'ha resultat un llibre una miqueta estrany però els seus personatges m'han conquistat, captivat, a més he après alguna cosa més sobre la cultura japonesa així com algunes de les seves ciutats i paisatges.

TOKIO BLUES (NORWEGIAN WOOD)
de MURAKAMI, HARUKI
Páginas: 384
TUSQUETS EDITORES 2007
Lengua: CASTELLANO
Encuadernación: Tapa blanda bolsillo
ISBN: 9788483835043
Colección:
Nº Edición:1ª
Año de edición:2007
Plaza edición: BARCELONA