Búsqueda por Autor o Título del Libro

sábado, 12 de abril de 2008

La Sombra del Viento


"La Sombra del Viento" es una obra muy buena, excelente de principio a fin. Lo es en su brillante composición, en su poder narrativo, en la riqueza y complejidad que aporta la trama y sus personajes. Pero lo que hay que destacar es algo que es muy difícil de explicar pero lo llamaré magia.
"La Sombra del Viento" tiene un gran poder de descripción, la ciudad, las calles, los bares, los tranvías, las casas, la gente, hace que se conviertan en tuyos, haciéndote participe.
El libro tiene dos tramas perfectamente diferenciadas, una, la policial o de intriga, con un ritmo, estructura y vigor extraordinarios; y otra, la sentimental, la de esos besos robados, encuentros furtivos en un cine de medianoche, o pasiones escondidas en una casa prestada.
Las dos tramas siempre acompañadas por ese ambiente costumbrista a veces teñido por un toque de humor e indudablemente unidas a ese terrible trágico destino.
En cuanto a los personajes, todos ellos muy bien recreados, quiero destacar a Fermín Romero de Torres, ese filósofo de la vida, sarcástico, amable, fiel, leal y de una agudeza parlamentaria que dotan a la novela de una riqueza y de momentos de absoluta antología, convirtiéndolo en un personaje entrañable y querido.
Es un libro con vida propia, te hace reír, llorar, sufrir, emocionar, en fin, te hace sentir.
La novela es una constante intriga, como la vida misma, que te atrapa, deseando que no se acabe, porque sabes que cuando se acabe te sentirás triste por haberlo terminado.
Es un libro imprescindible. Esta a la altura de "Los pilares de la tierra", como mínimo.

"L'Ombra del Vent" és una obra molt bona, excel·lent de principi a fi. Ho és en la seva brillant composició, en el seu poder narratiu, en la riquesa i complexitat que aporta la trama i els seus personatges. Però el que cal destacar és quelcom que és molt difícil d'explicar però ho anomenaré màgia.
"L'Ombra del Vent" té un gran poder de descripció, la ciutat, els carrers, els bars, els tramvies, les cases, la gent, fa que es converteixin en teus, fent-te particip.
El llibre té dues trames perfectament diferenciades, una, la policial o d'intriga, amb un ritme, estructura i vigor extraordinaris; i l'altra, la sentimental, la d'aquests petons robats, trobades furtives en un cinema de mitjanit, o passions amagades en una casa prestada.
Les dues trames sempre acompanyades per aquest ambient costumista de vegades tenyit per un toc d'humor i indubtablement unides a aquesta terrible tràgica destinació.
Quant als personatges, tots ells molt ben recreats, vull destacar a Fermín Romero de Torres, aquest filòsof de la vida, sarcàstic, amable, fidel, lleial i d'una agudesa parlamentària que doten a la novel·la d'una riquesa i de moments d'absoluta antologia, convertint-lo en un personatge entranyable i estimat.
És un llibre amb vida pròpia, et fa riure, plorar, sofrir, emocionar, en fi, et fa sentir.
La novel·la és una constant intriga, com la vida mateixa, que t'atrapa, desitjant que no s'acabi, perquè saps que quan s'acabi et sentiràs trist per haver-lo acabat.
És un llibre imprescindible. Està a l'altura de "Els pilars de la terra", com a mínim.

LA SOMBRA DEL VIENTO
de RUIZ ZAFON, CARLOS
Páginas: 576
EDITORIAL PLANETA, S.A.
Lengua: CASTELLANO
Encuadernación: Tapa dura
ISBN: 9788408043645
Nº Edición:1ª
Año de edición:2002
Plaza edición: BARCELONA